Foto: EL PERIÒDIC

Relacionada amb l'art, amb la inspiració dels artistes, la vinculació de la moda amb les tendències estètiques es veu molt clarament a partir de la segona meitat del segle XX amb les fórmules geomètriques, per exemple, o amb l'arte povera, el vestir pengim-penjam de la progressia. Des dels feliços vuitanta, tot i la crisi de 1983, l'augment de la riquesa va anar transformant la moda en moltes branques. La fi de les modistes, expertes en teixits i combinar dibuixos i trames, ve paral·lela a la necessitat de tenir un vestuari en permanent renovació.

El prêt-à-porter, tan revolucionari i producte de la mecanització, arriba a convertir-se en un «usar i llençar» de les peces de roba que calia renovar per anar al dia. L'alta costura també es va transformant amb col·leccions no tan exclusives. Són les que marquen els estils i finalment són imitades amb marques industrials que s'imposen físicament sobre les persones, i geogràficament, a tots els centres de ciutats.

Si mirem les tendències de l'art, s'admeten llenguatges i expressions de tot tipus, provocadores, conservadores, clàssiques o innovadores. Amb la vestimenta, els estils segueixen marcant afirmacions socials, professionals o missatges que s'homogeneïtzen internament. La renovació només es pot dictar.

Hi ha diferències evidents de concepte i també en el consum. L'art pretén tenir transcendència, encara que sigui efímer, o que tracti temes subtils o escatològics. En canvi, els mercats exigeixen una renovació constant de la indústria de la moda, tant si és ben barata com si és cara. D'una banda el consum, com a impulsor de l'activitat econòmica ho fomenta, però també valors que focalitzen en la imatge totes les sensacions, que les escruten, analitzen i interpreten. L'èxit de blocs de moda –i del suplement d'aquest diari– testimonien la importància que se li atorga en la nostra comunicació. I és per això, que els abillaments de l'esposa del premier britànic són mirats en lupa i sembla que si es vesteix, com ha fet, de Marks and Spencer, podrà contribuir a una millora de la popularitat de la política. Predicar amb l'exemple és una de les primeres normes de bona conducta, però, no sé si no seria més interessant animar els ciutadans a analitzar l'acció de la política. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.