Una anàlisi més exhaustiva del projecte de llei de l'IRPF que l'Executiu ha entrat a tràmit parlamentari explicita de manera clara certes intencionalitats que no haurien de passar per alt a ningú, per la transcendència que tenen. Observant detalladament tot allò que servirà per desgravar, l'obligat tributari podrà descomptar imports, entre altres, en cas de tenir fills i familiars grans al seu càrrec, per aspectes relacionats amb l'habitatge i per inversions relacionades amb prestacions socials.

Si bé s'ha anunciat per activa i per passiva que es vol fer una llei ben simple, l'esquelet d'aquesta llei ens remet directament a la llei homònima espanyola, quan ni les mides del país ni de l'economia són en res comparables. En qualsevol cas, una llei de l'IRPF és la llei bàsica de referència sobre la que bascula tota la política fiscal d'un país i, per molt simple que es vulgui dissenyar, la seva envergadura serà considerable. I, si no, temps al temps.

Si ens centrem en el capítol de les desgravacions fiscals, observem que una d'aquestes voluntats rau en la incentivació perquè els obligats tributaris contractin plans de pensions privats. Ja és sobradament conegut per tothom que els actuals plans de pensions de la CASS són insostenibles en el temps i que cal una voluntat política forta i valenta per redreçar la situació. La majoria aclaparadora de DA hauria de permetre a l'Executiu aplicar les reformes necessàries per solucionar un problema que cada dia es va engrandint a passos agegantats. Sorprenentment, però, la llei de la CASS s'ha sotmès a una reforma que queda a anys llum de solucionar cap dels seus mals. Això és del tot inadmissible.

Els plans de pensions privats són òbviament una bona mesura per assegurar que molts de nosaltres puguem gaudir d'una jubilació digna el dia que ens arribi, però el missatge subliminal que llança l'Executiu és d'un calat enorme, inclús perillós. S'estan incentivant de manera clara aquests plans perquè ja se'ns anuncia que l'Estat no ens podrà assegurar aquest benestar. El principi de solidaritat que ens regeix, pel qual tots els contribuents contribuïm mensualment a la CASS per, d'aquesta manera, poder fer front a les pensions actuals, queda directament qüestionat si aquells que ara paguen no reben la garantia de certs drets futurs. El missatge de l'Executiu va en aquesta línia: ara toca pagar, en un futur no gaire llunyà tocarà pagar més i quan et jubilis no caldrà patir, ja que el teu pla de pensions privat et garantirà el benestar que el nostre model d'estat no t'ha sabut garantir.

Si tenen tan clar que el sistema s'ha de reformar de debò, no s'entén com fan una simple reformeta endossada d'amagatotis sota una llei com la de l'IRPF, que no apareixia en el seu programa electoral.

El que hom esperava és que de manera clara es mostressin quines són les seves intencions reals i posessin fil a l'agulla per solucionar una de les problemàtiques més grans que el país té pendents.

Per a més informació consulti l'edició en paper.