• Llençar diners, que podríem estalviar, és una mostra d'ineficiència que pagarem algun dia

Foto: noe

La qualitat de tenir la capacitat i competència per a dur a terme una feina o treball és l'eficiència, segons els diccionaris.

És a dir la qualitat de ser eficient.

Però ser eficient avui ja no és una qualitat, sinó una necessitat. I això per dues raons bàsiques. La primera és que no som rics. De rics i sobrats n'hi ha pocs, tan pocs, que no són representatius de la majoria de la població, sinó tot el contrari. I la segona és que els recursos disponibles, a nivell local més, però també a nivell global, són limitats i escassos. Hi ha els que hi ha, no més. I som molts entre els que s'han de repartir.

Una millor redistribució dels recursos, si bé resoldria part del problema, i segurament altres problemes, no resoldria el de l'eficiència.

Però tenir sols la capacitat i competència per fer bé una feina o treball i no aplicar-les, seria una eficiència ineficient. I aquesta, podríem dir, que és la situació en què ens trobem avui a Andorra i al món en general, pel que fa a l'eficiència energètica. Disposem dels coneixements (competència) i dels diners (capacitat) per ser eficients energèticament, però no en som.

Llençar diners, que podríem estalviar, i no aplicar coneixements de que disposem, és una mostra d'ineficiència que pagarem algun dia, ja que, les condicions de riquesa i de recursos no variaran significativament en els propers anys. Es a dir hi continuarà havent molt pocs rics i insuficients recursos per a la població andorrana i mundial.

I el debat no es troba en quants habitants hi caben a Andorra, o quin és el llindar òptim de població que no s'hauria de sobrepassar per estar bé. Per la raó de que la fixació del factor de població no està al nostre abast. Hi pot estar temporalment, però no indefinidament. Per dues raons. Una l'afany de ser més rics, inevitable en la condició humana, genera un procés de creixement indefinit o amb poca racionalitat i aturadors. Vegi's l'evolució andorrana en els darrers 100 anys. Dues, mentre hi hagi diferències de riquesa al món, és a dir, sempre o encara per molts anys, els més pobres aspiraran, per millorar les seves condicions, a anar als països més rics i els més rics necessitaran, per continuar-ho sent, de més pobres vora seu.

L'eficiència, doncs, és un dels possibles aturadors per sortir del cercle viciós que confon el creixement indefinit amb el desenvolupament equilibrat i sostenible. L'eficiència com a qualitat, capacitat, competència, efectivitat, rapidesa, expertesa, simplicitat, racionalitat, contundència, força o virtut suposa fer més bé o millor el que estem acostumats a fer de manera rutinària.

El consum energètic a que ens hem acostumat en els darrers 50 anys demana un replantejament col·lectiu, però sobretot i especialment individual o particular. Podem cobrir les nostres necessitats i fer les mateixes activitats que estem fent, consumint molta menys energia.

Podem econòmicament fer-ho i sabem com fer-ho. És una necessitat a la qual, més d'hora o més tard, haurem de fer front. Tot depèn de que vulguem o no continuar llençant recursos i estalvis a llarg i mig termini, que podríem retenir o convertir-los en inversions pròpies i de futur.

El consum energètic del país, en els darrers 20 anys, a tot Andorra s'ha incrementat d'un 41%, quan la població només ha crescut d'un 17%. És per pensar-hi. I aquesta tendència que pot haver-se desaccelerat actualment només es pot canviar a partir de modificar les nostres rutines a nivell particular i proposar-nos reduir els nostres consums amb alternatives energètiques que són molt clares avui, tant econòmicament com tècnicament i mediambientalment.

Pensar en les generacions futures i el nostre llegat cap a elles, és el mínim que podem fer. L'eficiència energètica és un futur estratègic de desenvolupament per a la societat andorrana del present i del futur.

L'increment de mitjana anual del preu del gasoil de calefacció en els darrers 14 anys ha estat del 17,6%. El valor econòmic llençat en els darrers 24 anys per pagar els increments de preu d'aquest gasoil de calefacció consumit ascendiria però a 360 milions d'euros sobre un total de valor de despesa de 625 milions. Són xifres que fan pensar.

I si encara som capaços de pensar, han de fer actuar. Actuar cap a una transició energètica, com fan els països avançats del nostre entorn, com Alemanya, amb la qual si bé és cert que no ens podem comparar, sí que alguna cosa bona li podem copiar.

L'eficiència energètica està més que justificada perquè suposa estalvi. Però també suposa emancipació, espavilar-se abans de que ens espavilin i buscar l'equilibri en el creixement, és a dir, un desenvolupament sostenible.

Ser més eficients energèticament i ser-ne conscient, ja no és un luxe, sinó una necessitat.

Per a més informació consulti l'edició en paper.