La mateixa estètica comunista que durant dècades va dominar el panorama artístic de Bulgària, amb les seves estampes de camperols feliços les seves estrelles vermelles i els seus busts de Lenin, sobreviu ara rescatada en un museu públic de Sofia .

«Un lloc on es recullen, protegeixen i mostren obres del període entre 1944 i 1989. Des del punt de vista històric , cap element polític» , explica la directora del Museu d'Art Socialista, Bisera Yosifova.

Aquesta galeria va ser inaugurada fa dos anys com una sucursal de la Galeria Nacional de Pintura, dels soterranis la pròpia Yosifova va poder rescatar molts exemples abandonats de l'art socialista.

Una enorme estrella vermella de 2,5 metres de diàmetre i 1.200 quilos de pes rep el visitant al parc que envolta el museu. Còpia de l'estrella que avui dia encara corona el Kremlin, va lluir fins el 1989 sobre la Casa del Partit Comunista en ple centre de Sofia, fins que va ser arrencada i traslladada fora de la ciutat pocs dies després de la caiguda del règim .

Al parc que obre aquest viatge al passat descansen ara un bust del revolucionari Ernesto Che Guevara i vuit estàtues de Lenin de diferents mide .

Aquestes escultures són algunes de les 79 d'obrers , guerrillers i líders comunistes que alberga el parc, totes portades de diferents parts del país, salvades d'acabar com a ferralla de coure i bronze, una finalitat que van patir moltes escultures quan va caure la dictadura comunista .

A l'interior del museu, el camarada José Stalin, líder de la URSS fins el 1953, domina una de les sales d'exposicions. Apareix representat en totes formes i posis: com un gegant dominador, com un missatger de la pau, votant en una urna, rebent flors de nens o com a cap militar somrient.

Els cartells i retrats que exhibeix aquest museu són clars exemples de la propaganda comunista: escenes d'obrers feliços o camperols que somriuen al camarada soviètic que els explica com millorar el cultiu del blat. Agricultors amb tractors i un missatge que recorda que llaurant a la tardor la primavera portarà una bona collita, o una imatge fabril amb la crida patriòtica més repetida de l'època: complir el pla quinquennal de producció en només quatre anys. «Alguns dels cartells són obres de grans pintors búlgars obligats de donar la seva aportació a aquest gènere, de vegades ridícul. Alguns creien en aquesta filosofia, per altres era una font d'ingressos o una forma de demostrar la seva fidelitat al partit», relata Yosifova. Les obres no només procedeixen de Bulgària. Cartells polonesos, albanesos, hongaresos, xinesos , nord-coreans i d'altres països germans en el socialisme es deixen veure a les parets del museu. Entre els visitants destaquen els joves, que no van conèixer com va ser la vida a la Bulgària comunista. «Tenen gran interès a conèixer d'alguna manera aquell temps. I els de més edat arriben per recordar aquesta època de la seva vida. Però la majoria són estrangers, que mai han tingut aquest sistema de Govern i tenen molta curiositat», afirma Yosifova. Segons la seva directora , el museu tracta de contextualitzar aquest art recordant que es va produir en una època determinada. A més , recorda la màxima de que qui oblida la història corre el risc de cometre errors del passat.

Per a més informació consulti l'edició en paper.