• El BOPA és com un ogre que apareix cada dimecres per provocar calfreds

Foto:

He quedat corprès i esmaperdut, amb un sentiment de ràbia i impotència, quan he descobert que jo no figuro a la llista dels 27 homes més desitjats d'Andorra que publica la revista En femení. Em suposa una tasca hercúlia i àrdua sobreposar-me a aquesta injustícia però em consolo pensant que, potser, a les bases del concurs hi ha un punt que prohibeix als treballadors i col·laboradors de l'empresa –de la qual formen part aquest diari i també la revista en qüestió–, de participar-hi. Per sort aquesta setmana tampoc no surto en un altre hit parade menys festiu i més preocupant que és el de morosos de les diverses administracions que publica el BOPA. És com un papu, un home del sac, un ogre que apareix cada dimecres per provocar palpitacions, pell de gallina, esgarrifances i calfreds. Però no a tothom.

N'hi ha que hi surten sovint, però consta que són en ignorat parador, tot i que podem seguir la seva vida, i no els seus miracles, gràcies a les xarxes socials. Avui penja al facebook que ha fet de jurat en una cursa de hàmsters a Nova Caledònia, demà explicarà, via twitter, que s'ha menjat un arròs de muntanya a la Fonda Charo i quan arribi l'hivern sabrem, mitjançant Foursquare, que ha pujat amb la moto de neu al Pic Negre. Fins i tot participarà en un festival taurí a Aranjuez per demostrar que, a més de les vaquetes, també es toreja la justícia i els ciutadans que complim puntualment amb les nostres obligacions socials i tributàries.

És a tot arreu però està en parador desconegut o en rebel·lia processal, cosa poc sorprenent si es constata amb quins mitjans treballa la Batllia. Les taules són restes d'oficines que van buidar a l'inici de la Revolució Industrial, uns arxivadors van arribar des d'un despatx borsari que va fer fallida amb el crac del 1929 a Nova York i alguna paret ha estat repintada tantes vegades que si li fessin la prova del Carboni 14, trobarien l'origen de la vida. A l'estiu hi fa tanta calor com a la Vall de la Mort, a Califòrnia. No hi ha normes de seguretat i l'arc detector de metalls de l'entrada no funciona o és que potser no ho ha fet mai i és un element decoratiu que Norman Bates, el de Psicosi, està decidit a incorporar al seu hotel.

Hi he entrat dues vegades, una d'elles quan hi vaig haver d'anar per demanar un certificat de bona conducta. Igual que Rousseau, estic convençut que l'ésser humà és bo per naturalesa i que és la societat la que ens torna dolents; tal com cantava Morrissey de The Smiths (See, the luck I've had, can make a good man turn bad). Per això és necessari tenir un document que demostri que no sóc un psicokiller que hagi comès un grapat d'assassinats en sèrie i no s'hi val el plantejament del protagonista de Dexter, que s'autoimposa un codi ètic per tal que les seves malifetes estiguin dirigides exclusivament envers terribles criminals. Un d'aquests podria ser detingut a Andorra, portat a la Batllia i traslladat de la primera a la segona planta per una escala de cargol, una cosa que deu vulnerar totes les normes de seguretat del món mundial. Tot això, en uns locals que presenten més irregularitats que una perruqueria de xinesos amb final feliç.

És obvi i evident que les condicions de treball repercuteixen també en la tramesa de citacions judicials malgrat que aquest sigui un indret molt petit i la gent, teòricament més fàcil de localitzar. Tampoc no queda clar, sobretot si el nivell de comprensió lectora d'aquest país és semblant al d'Espanya, que el citat, un cop localitzat, entengui el que diu la citació. Li demanen que comparegui perquè deu 700 euros en concepte de multes d'aparcament i entén que l'han convocat per fer de jurat al concurs de guarniment de balcons de Sant Julià de Lòria o per fer de model a la desfilada de vestits de paper d'Andorra la Vella. És aleshores quan caldria recórrer als senyals de fum, als coloms missatgers o al tam tam, opcions totes, de dubtosa eficàcia. No fallen els administratius, ni els nuncis. Falla senzillament, i de manera clamorosa, el sistema i més quan no es pot localitzar un conseller general, declarat en rebel·lia processal al BOPA del 25 de setembre passat.

Per evitar ensurts cada dimecres el consulto via internet. A partir d'ara també ho hauré de fer els dijous. Aquest dia de la setmana passada va sortir un edicte que anul·lava i deixava sense efecte el que s'havia publicat dimecres relatiu a la notificació d'infraccions constatades pel Servei de Policia, per excés de velocitat detectades amb radar. S'havia constatat un error. Just quan ja em fregava les mans pensant si trobaria algun dels nominats al títol d'home més desitjat d'Andorra com a infractor de trànsit.

Segons Rousseau vaig néixer bo i és possible que la societat m'hagi donat un grau de dolenteria. Sóc incapaç de determinar-lo. Del que estic segur és del grau de xafarderia. Altíssim. Com també estic segur que si això és un motiu perquè em citin a la Batllia, estaré en ignorat parador.

Per a més informació consulti l'edició en paper.