Foto:

La notícia més llegida de la setmana passada ha estat l'acomiadament de dos traumatòlegs de l'Hospital. L'important d'aquesta notícia és que amb aquesta decisió la direcció del SAAS intenta posar ordre al departament de traumatologia. Un departament que només absorbeix el 40% dels 2,6 milions d'euros de la despesa en traumatologia de la CASS.

I és que com a usuari d'un servei, a una persona no l'importa saber els problemes interns que hi puguin haver-hi, l'únic que un desitja és la garantia d'un bon servei i la confiança de què està sent atès per les persones indicades.

Si gestionar no és fàcil, acomiadar persones encara menys. Però la gestió d'una empresa, sigui pública o privada, comporta prendre les decisions escaients per mantenir la qualitat del servei i sobretot la confiança del ciutadà.

De ben segur que la destrucció de 6.700 llocs de treballs, en els darrers sis anys, ha estat motivada per ajustar les despeses. Però el que no és gens normal, és que en el mateix període a l'Administració pública només s'hagi destruït 39 llocs de treball i només un en les activitats sanitàries.

Ara per ara, no hi ha estadístiques per avaluar el nombre d'acomiadaments, ni la motivació d'aquests. I si bé resulta comprensible que a l'Administració pública, i sobretot en àmbits com l'educació, l'ensenyament o la seguretat, no pot haver-hi reducció de recursos. Tampoc resulta comprensible que en l'Administració pública no s'hagin de produït acomiadaments, per altres motivacions que no siguin econòmiques.

A banda de l'eficiència i la correcció en el desenvolupament del servei, ha d'haver-hi la credibilitat i la confiança. Quan aquesta es perd, algú ha de prendre la decisió, perquè sinó mica a mica la situació dels efectius es va podrint, i s'acaba fent mal bé tot el cistell i de retruc la credibilitat de tota una empresa o una institució. Per això són importants els acomiadaments.

Però abans de què arribin els acomiadaments, al meu entendre, sóc del parer que un mateix pot reconèixer quan no s'està a l'alçada del lloc de treball, com també sap reconèixer quan s'ha comès una acció impròpia del càrrec que s'ocupa. Al meu entendre, és més honrós dimitir que t'acomiadin. Però si la persona afectada no pren la seva decisió, algú l'haurà de prendre, perquè sinó, insisteixo, queda deshonrada la credibilitat de tota una institució.

Per a més informació consulti l'edició en paper.