Foto: EL PERIÒDIC

Tres noies de Femen, seminues a la tribuna de convidats del Congrés espanyol, han fet carn una tendència que manifesta la poca qualitat del debat polític en aquests temps, posant en escena una democràcia tuitera.

Des de l'arribada d'internet a nivell global la política, i en general el seu discurs, ha degenerat en una mutació que ha passat de l'argumentació a l'eslògan, descrita per Alain Touraine, i de l'eslògan al tuit. Obama és el cas paradigmàtic d'algú que basa el seu discurs en continguts dinamizables per solucionar els seus problemes d'administració, com apropiar-se reeixidament de paraules com «canvi» per després no canviar gairebé res, com bé ho saben els presos de Guantánamo...

Les xarxes socials han facilitat també la producció de continguts audiovisuals a aficionats i molts mitjans, esgotats en si mateixos i sense trobar renovació, busquen aquests continguts per donar als seus senyals un toc d'espontaneïtat en les seves programacions, formant amb aquells activistes i polítics un ouroboro comunicacional.

Ara mateix qualsevol individu té els elements per produir de forma pràcticament gratuïta un happening 2.0, adaptació d'aquella manifestació artística dels 60 en que l'important era l'efímer, o almenys intentar un trending topic, fenomen valorat per polítics, reality shows i programes del cor, que intenten donar-li el pes de gairebé un baròmetre de la societat.

I la pregunta és: i que passa un minut després del happening o del trending topic? Per regla general no passa res, absolutament res. Els tuitaires de torn erròniament creuen que hi ha hagut repercussió global, provocat per l'anomenada homofília, pel que sovint seguim a qui pensa com nosaltres, i en els mitjans de comunicació es repeteixen aquestes imatges efímeres fins a perdre valor, donant material perquè les esmentades xarxes generin nous continguts, i els seus usuaris continuin pensant que aquest fet ha tingut una importància transcendental. Però en la vida real, res.

Penseu per un moment la quantitat de temes polèmics que han hagut a Espanya i a Andorra els últims mesos, i que les xarxes socials han donat els seus 15 warholians minuts de glòria...

Hi ha un resultat positiu en tot això, i és que l'opinió ja no és monopoli dels mass media i el canal internet avui és tan lliure com anàrquic, però el pitjor és que la sobreinformació, generada per la reproducció ad infinitum de fets trivials, fa molt difícil separar el contingut amb valor del descartable, i la gran massa, que acostuma alimentar-se d'aquesta última, sol acabar amb una gran frustració, al veure que la vida real passa molt lluny dels hashtags. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.