Les transferències comunals són un tema que, tot just començar-ne a parlar, ja ha aixecat molta polseguera. De fet, és lògic i natural, ja que en moments delicats com els actuals, en què les arques comunals estan més que tocades, percebre que pot haver-hi retallades fa posar nerviós a més d'un. La racionalització de la llei de transferències és d'una lògica aclaparadora. Durant massa anys, l'obligació per part dels comuns d'haver d'invertir aquests diners transferits en capítols que no fossin de despesa corrent ha fet que s'apostés per projectes, construccions i inversions moltes vegades poc rendibles. I no només això, sinó que aquestes inversions en forma de projectes desmesurats generaven unes despeses fixes que ara són molt poc sostenibles.

Aquesta setmana hem sabut que l'Executiu ha plantejat seriosament a les corporacions comunals congelar la transferència prevista per al 2014. La introducció dels nous impostos ha fet que la xifra prevista de transferències que els correspondria per llei fos d'uns 59 milions d'euros, enfront dels 52,3 rebuts durant el darrer exercici. Tenint en compte, però, que els comuns han pogut superar l'exercici amb aquesta quantitat de diners, a priori sembla lògic pensar que no cal dotar-los de més quantitat de diners en moments on tothom entén que cal estrènyer la bossa. De fet, aquesta és l'argumentació que el ministre ha donat per justificar la mesura que s'està plantejant.

Per bé que és indiscutible que cal racionalitzar la despesa, i els esforços del Govern en aquest sentit són del tot encertats, és criticable que es vulgui començar la casa per la teulada. Per saber quants diners calen per endegar les accions comunals, cal abans un debat profund i madur que determini exactament quines són les competències que els comuns han d'assumir. Per dir-ho planerament, abans de dictaminar que no se'ls transfereix més diners, seria més intel·ligent analitzar per a què els necessiten i, un cop determinat, dotar pressupostàriament totes les partides perquè de manera efectiva les corporacions comunals poguessin desenvolupar plenament les seves competències.

El nomenament del ministre de Presidència mesos enrere volia, segons l'Executiu, cobrir diferents necessitats, essent una d'elles l'arranjament de les competències comunals. En aquest sentit, una simple congelació de la transferència a realitzar, sense l'anàlisi profunda per determinar quines són les competències que els comuns han d'assumir, és fer la feina a pedaços. I, a més, és poc justificable davant de l'opinió pública, tenint en compte que la gran majoria de les parròquies del país comparteixen color polític amb l'Executiu i l'entesa hauria de ser, com aquell qui diu, gairebé automàtica.

Per a més informació consulti l'edició en paper.