IL·LUSTRACIÓ: JORDI CASAMAJOR

Avui, malgrat la temporada que vivim, parlem de la prunera, l'arbre més rústec dels fruiters que de vegades (segons de quina varietat es tracta) porta fruits al mes de setembre, però quan més m'encisa és a l'època primaveral, tant en la realitat com en la poesia. ¿Recordeu aquestes estrofes de Joan Salvat-Papasseit, aquell poeta que va viure només trenta anys de res, autodidacta sense estudis regulars que ens va deixar una obra poètica preciosa, incomparable?

Ara a les nits al Pirineu / sembla nevar de tanta lluna / -és cert que als pics hi ha encara neu / i és cert també que ho fa la pruna / tota florida que ara es veu. /Sembla quieta i va brunzent / tota empolvada de fortuna, /mira's a l'aigua d'un torrent / i es veu ben blanca / però és bruna /que els roquissers senten turment.

Jo, com els roquissars, com el meu país abundant en roques, des de la tendra infància sento turment per tota mena de bellesa. Les nostres nits del Pirineu són idònies per gaudir-ne. Ara bé, la prunera també es valora als altres llocs del món. A l'Orient, el seu simbolisme és profund i variat: es considera una planta noble, conjuntament amb el bambú, l'orquídia i els crisantems. Els cinc pètals de la seva flor representen les cinc benediccions: la bellesa, la riquesa, la salut, l'amor per la virtut i la mort per causes naturals. La prunera, el primer arbre en florir malgrat els últims freds de l'hivern, representa la vitalitat i el vigor de la naturalesa.

Quant a les propietats culinàries de les prunes en si, podríem parlar del licor japonès de prunes verdes (Umeshu), que també es coneix com a vi de pruna degut a la seva baixa graduació alcohòlica i de vegades inclou prunes borratxes dins del propi licor de color daurat. O podríem recordar el famós pastís britànic (plum cake), o l'encara més famós púding de prunes. Tot i que ja se sap que en el púding de prunes hi ha de tot menys prunes: molt alcohol i moltes panses. La confusió internacional ve del fet que a l'Anglaterra victoriana les panses es deien prunes: així va sorgir el nom de plum pudding.

Tradicionalment, el púding en qüestió es preparava més o menys per aquesta època, el vit-i-cinquè diumenge després de la festa de la Santíssima Trinitat (unes trenta setmanes després de Pasqua), i tenia 13 ingredients per representar Crist i els 12 apòstols, i cada membre de la família l'havia de remoure (en torns) en direcció de l'est a l'oest per recordar el viatge dels Reis Mags en la mateixa direcció. Mentre el removien, tots els membres de la família pensaven un desig que, naturalment, s'havia de fer realitat.

En algunes cases, els pares posaven monedes en la massa, per a que els nens les trobessin: el fet de trobar-hi la moneda significava que tindries riquesa, salut i felicitat durant l'any vinent. Tot i així, el púding aguantava encara que s'hagués fet un any abans del Nadal en qüestió.

A casa meva, a Rússia, les prunes habitualment es menjaven amb l'arròs amb carn fet al forn: era un plat que es deia «plov», i s'hi posaven prunes seques. A part d'això, de prunes seques i albercocs bullits es feia una beguda dolça que em va acompanyar durant tots els anys de l'escola: per esmorzar i per berenar, sempre teníem aquella beguda de fruites, calenta o freda: ens la portaven en enormes pots metàl·lics. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.