• L'ocasió ens la brinda l'exposició que es pot veure a la Casa de la Vall fins el proper 20 d'octubre

Foto: NOE

L'any 1968 ha passat a formar part de la memòria col·lectiva com l'any de l'eclosió revolucionària d'uns ideals de llibertat, pau i justícia social que havien anat prenent força després de la Segona Guerra Mundial. Segurament per proximitat geogràfica i cultural, el primer que ens ve al cap quan pensem en aquell any és el Maig francès. Hem vist també centenars d'imatges de les protestes als Estats Units contra la Guerra del Vietnam. Tot seguit, potser amb un punt d'evocació romàntica per allò que ens és tan proper i alhora tan llunyà, és probable que recordem que, abans de la Primavera de Pequín o la Primavera Àrab, justament l'any 1968, hi va haver una Primavera de Praga.

La Primavera de Praga descriu un període de reformes polítiques a la llavors República Socialista de Txecoslovàquia, liderades pel primer secretari del Partit Comunista, Alexander Dubcek. Dubcek no pretenia derrocar el règim comunista, sinó transformar-lo a partir d'un procés de democratització i major llibertat política. Socialisme amb rostre humà. Aquest és el nom amb què Dubcek va batejar el programa que començaria a aplicar a partir del gener de 1968 i que es veure brutalment interromput el 20 d'agost d'aquell mateix anys per la invasió del país per part de 200.000 soldats i 5.000 tancs del Pacte de Varsòvia.

Dubcek va ser apartat gradualment de les seves responsabilitats polítiques, fins que l'any 1970 va ser expulsat del Partit Comunista. Va treballar com a tècnic mecànic fins a la seva jubilació, l'any 1985. Tant ell com la seva família eren vigilats constantment per la policia secreta.

Amb tot, durant les dècades de 1970 i 1980, Dubcek va mantenir el contacte amb l'oposició al règim i hi va contribuir amb articles i discursos crítics. L'any 1974, va enviar un article a l'Assemblea Federal i al Consell Nacional Eslovac on criticava la policia estatal i denunciava que el règim totalitari no respectava els drets humans. L'article es va publicar a l'estranger, cosa que, juntament amb l'entrevista al diari italià Unità i el discurs a la Universitat de Bolonya amb motiu de l'acceptació del doctorat honoris causa, l'any 1988, va fer que augmentés l'interès per la seva persona i les seves activitats.

L'any 1989, Dubcek es va comprometre amb la Revolució de Vellut, un procés pacífic pel qual el Partit Comunista de Txecoslovàquia va perdre el monopoli del poder polític en favor d'un règim parlamentari, en el marc d'un Estat democràtic i de dret i amb una progressiva liberalització de l'economia.

Dubcek va ser elegit president de l'Assemblea Federal (Parlament de Txecoslovàquia) el 28 de desembre de 1989. L'any 1992 va esdevenir líder del Partit Socialdemòcrata d'Eslovàquia. En aquella època donava suport a la unió de txecs i eslovacs en una única federació txeca-eslovaca.

Finalment, l'any 1993, el corrent contrari es va acabar imposant i Txecoslovàquia es va dissoldre en dos Estats, la República Txeca i la República Eslovaca. Dubcek, però, no ho arribaria a veure: el 7 de novembre de 1992, el vell líder polític moria com a conseqüència d'un accident de cotxe.

Avui, immersos en una greu crisi econòmica i financera que amenaça un dels nostres béns més preuats, la cohesió social, alcem la vista i busquem referents en els quals emmirallar-nos. És un bon moment per recuperar els valors que van sacsejar el món l'any 1968 i recordar una figura com la d'Alexander Dubcek. L'ocasió ens la brinda l'exposició que es pot veure a Casa de la Vall fins al 20 d'octubre, cedida per l'Ambaixada d'Eslovàquia a Andorra: Alexander Dubcek, la cara humana del protagonista de la Primavera de Praga. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.