Es diu porno de la venjança, revenge porn, i és l'últim tema de debat que afecta la web social. Aquella aventura de fer-se vídeos i fotografies íntimes amb una parella (o per a una parella) s'ha convertit en una situació de risc en la societat hiperconnectada, amb un creixent nombre de denúncies d'exes, sobretot dones, víctimes de la publicació sense consentiment, per alguna antiga parella despitada, d'imatges comprometedores fetes en moments de plena confiança.

Els resultats són demolidors: pèrdues de carreres professionals i de relacions socials i familiars, assetjament i amenaces quan les fotos són publicades en pàgines de contactes acompanyades del nom real, email i fins i tot telèfon i, en casos extrems, suïcidis. Hi ha hagut persones que han sol·licitat el canvi de nom i s'han vist obligades fins a mudar-se de ciutat, ja que la situació sol ser insostenible per a la víctima de tan vil acte.

Però hi ha dues circumstàncies que converteixen el «porno de la venjança» en un tema calent de polèmica social: ¿fins a quin punt es pot reclamar, en el cas d'adults, sobre unes fotos fetes amb ple consentiment? I, el més controvertit: ¿qui és amo de les imatges: qui les fa, a qui se les han enviat o qui hi surt? Aquestes dues preguntes, que no ens portaria ni un segon respondre guiats pel sentit comú, s'han convertit en un mal de cap per a advocats i juristes nord-americans, ja que la prohibició de la circulació d'aquests documents xoca amb la llibertat d'expressió, dret garantit en la primera esmena de la constitució.

Encara que més enllà de l'aspecte legal està la impossibilitat tècnica de tornar enrere el dany realitzat: segons el grau de viralització d'un contingut és gairebé impossible fer-lo desaparèixer d'internet, sobretot a l'haver-hi un mercat que busca justament aquest tipus de material. A dia d'avui, associacions de víctimes a Califòrnia han aconseguit que es promulgui una llei anomenada SB 255 per poder reclamar penalment aquests actes amb fins a un any de presó a qui pugi les imatges, però que no s'aplica quan aquestes van ser preses per la mateixa víctima, com en el mediàtic cas de la regidora espanyola Olvido Hormigos.

No hi ha cap dubte que som amos exclusivament de les imatges que no es fan, pel que no hi ha millor remei que limitar-se a no fer-les. Perquè, a propòsit, ¿has pensat alguna vegada que serà d'aquest porno casolà que has fet amb la teva actual parella d'aquí a uns anys? 

Per a més informació consulti l'edició en paper.