Foto: EL PERIÒDIC

Fa pocs dies, es va fer pública la descoberta de la tomba d'una de les dones mítiques de la Xina, Shangguan Wan'er, mítica pel poder que va arribar a adquirir i exercir a la dinastia Tang. La seva figura era coneguda pels textos i datada entre el 664 i el 710, però es desconeixia la seva tomba que un equip d'investigadors està excavant a la Xina. Tot i les seves dimensions importants, no posseïa riqueses especials, llevat d'uns cavalls de ceràmica. Havia estat destrossada antigament, però es va identificar la seva ocupant per una làpida el nom del que havia ocupat el càrrec més alt de la cort dels Tang.

Shangguan va ser educada a la cort i va ser una del les concubines reials. Reconeguda com a molt bona escriptora, fou remarcada per una altra dona de poder incalculable, la que s'autonomenaria emperadriu Wu Zetian –una personalitat interessantíssima, sense límits en la seva ambició–, que la va contractar com a secretària. Com passava arreu, l'exercici del poder era dificilíssim perquè tothom ambicionava càrrecs i complotaven sempre, sense gaire problema, si era necessari, d'eliminar l'enemic. La mateixa Shangguan fou decapitada.

Cap de les dues sabia que es convertirien en una referència. Ignoraven que en el futur a la terra mantindria la perpetuació de sistemes amb violència, blindats pel domini patriarcal. El mateix que van acceptar, cadascuna des del seu lloc, per trobar el seu espai i assegurar-se encara més poder com a garantia per a la supervivència. Aquest ha estat un dels problemes de la condició del poder, que en paraules massa superficials, segueix models que van perdurar i que ha costat molt de transformar, a més de donar lloc a la gran pregunta sobre si existeixen noves polítiques, si són les que aporten les dones, o si s'encara una forma molt més cooperativa en què cadascú aporti el seu saber, i encara avui, preguntar-se si hi ha diferència. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.