Foto: EL PERIÒDIC

Quan l'altre dia em van demanar la meva opinió sobre aquest tema, em va agafar una mica de sorpresa. I vaig dir: «Home, sí! Un cendrer a la porta dels comerços queda bé i ajuda a mantenir neta la via pública, que arran de l'entrada en vigor de la llei del tabac s'omple molt més de burilles en sortir els fumadors a fumar a fora». Però, quan vaig entendre que era el mateix model per a tothom, vaig dir que no, que cada bar o restaurant ha de tenir la seva pròpia personalitat i, a més, no es pot anar obligant a la gent a posar en els seus negocis el que a ells se'ls passi pel cap. ¿On queda la llibertat de les persones? Els cendrers han de ser tan dispars com són els mateixos establiments. I avui em reafirmo en la meva posició. I, a més, en aquell moment, jo no havia pensat en les despeses, que també són importants i s'han de tenir en compte, ja que ronden entre els 92 i els 154 euros. Massa despesa per als temps en què vivim! Sobretot, si pensem que hi ha cendrers amb publicitat que no costen res als propietaris.

Però una vegada que m'he informat bé sobre el tema, em sembla incongruent obligar a la gent a comprar a un distribuïdor concret el mateix cendrer, que jo anomeno de la discòrdia. Si volen que hi hagi el mateix a tots els locals de la parròquia, ¿perquè no els compren ells mateixos i els distribueixen pels bars, hotels, restaurants, etc? ¿No és, segons afirmen, mobiliari urbà? Doncs, al meu parer, els comuns tenen l'obligació de proveir, amb els impostos que cobren als ciutadans, d'aquest mobiliari els carrers.

Encara que fos així, continua sense agradar-me la idea de trobar-me el mateix cendrer a tot arreu. En fi, una obligació més imposada sense contar amb ningú i una carrega més per als locals. I, per acabar, afegir que si volen homogeneïtzar la via pública podrien començar per les voravies i donar feina, per exemple, als empleats de la construcció.

Que ara és el que cal, donar feina a la gent i deixar-se de despeses inútils, a veure si podem sortir aviat de la crisi en què ens trobem i després ja parlarem de despeses.

Per a més informació consulti l'edició en paper.