Aquest passat dimecres la premsa ens va deparar una notícia que, com a mínim, feixa deixar amb la boca oberta. Si tota la informació continguda acaba confirmant-se, podríem dir que ens hem begut l'enteniment. Pretesament el nostre Executiu invertirà 14.000 € mensuals perquè un inspector d'hisenda espanyol en excedència ajudi a desenvolupar l'Agència Tributària d'Andorra. D'entrada aquest sou està fora de tota lògica. No es tracta de qüestionar ni les capacitats ni el talent d'aquest senyor, que amb tota probabilitat són més que demostrables. Es tracta, d'entrada, de reflexionar si un sou de 12.000 € mensuals es pot finançar amb diner públic, i hi hagi manera humana de justificar-ho.

¿Se'ns anuncia per activa i per passiva com estan de malmeses les finances públiques i podem fer aquesta mena de dispendi? ¿És un sou comparable de càrrecs similars d'institucions públiques similars? ¿Podem fer retallades i aprimar l'estat de benestar dels ciutadans mentre altres cobren sous fora de lloc? La resposta a totes les preguntes és no. A banda de l'argumentari del sou, que cau pel seu propi pes, també cal qüestionar-se si no tenim al país el talent necessari perquè algú pugui responsabilitzar-se del projecte. Recórrer a un inspector d'hisenda espanyol farà que irremeiablement, molts matisos i aportacions al nostre propi sistema s'emmirallin a l'agència tributària del país veí, la qual cosa confirma el temor de molts, que altre cop copiem el que fa Espanya, com si el que faci Espanya fos massa exemple de res. El que aconseguim és espanyolitzar la fiscalitat del nostre país. També fa pensar que tot un munt de dades delicades siguin en mans d'un inspector d'hisenda espanyol en excedència. Fa fredat pensar que si aquest senyor algun dia torna a treballar per a Hacienda, tingui informació privilegiada dels seus veïns andorrans i se li acudeixi fer-ne un mal ús. Per rematar-ho, hom pot qüestionar-se altre cop si no comencem la cas per la finestra. La intenció del projecte es desenvolupar una agència tributària que sigui capaç de tramitar tota la nova fiscalitat, quan la figura de l'IRPF ni tan sols ha estat aprovada. Un IRPF que no sortia al programa electoral del partit governant i que requeriria, com a mínim, certa legitimitat democràtica refrendada a les urnes. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.