Foto:

Hi ha paraules que són massa grans. Representen tantes coses que es fa ben difícil acotar-les en una definició. N'hi ha que són com la vida mateixa, ineludibles fins al final.

De fet l'amor va des del principi fins al final, i el vivim des de totes les vessants. Com a fills, ni ens adonem per la naturalitat dels pares, que com si fossin unes drassanes, resguarden els seus fills de tot temporal mentre els estan construint. Jo com a pare, ara visc en tercera persona els amors de la meva filla, intentant transmetre la mateixa naturalitat, desitjant que la innocència del seu amor adolescent, no es trenqui amb cruesa.

És en aquesta situació, quan tens una generació per sota i d'altres per damunt, quan creus que pots sospesar bé la naturalesa de l'amor. Llavors, veus, i tant sols en els més grans, com no és fins al final quan apareixen els sentiments més purs. Quan els fills defensen sols les seves preocupacions. Quan s'és més avi que pare. Quan la parella recupera la seva intimitat. Quan els ulls de la persona que, de lluny o d'a prop sempre han acompanyat, esdevenen el mirall més penetrant. És llavors, com em deia l'altre dia un vell amic, és llavors quan s'estima a la seva dona des del sentiment més pur.

Ahir vaig veure Amor, la pel·lícula escrita i dirigida per Michael Haneke, guanyadora de la Palma d'Or del Festival de Canes i d'un Oscar l'any passat. Reflecteix l'amor d'una parella en els darrers anys de la seva vida. Mantenint uns plans fitxes i llargs, amb un tempo que no s'atura però que no passa. Reflectint el pas d'un temps que només comprenen els avis i les persones malaltes. Fa vint anys, vaig viure la mateixa lliçó d'amor i d'entrega amb la meva àvia quan va cuidar el final de l'avi.

Haneke reflecteix aquest final de la vida, quan ja no existeix el pudor, quan t'han d'ajudar a vestir-te o a anar al bany, quan l'amor és senzillament pura entrega a l'altre. L'amor més pur però alhora desgarrador, en el tempo cruel de la mort.

És precisament aquest amor, el que ajudarà a uns amics meus a superar la pèrdua del seu nadó. Perquè a la fi, és això l'únic que ens quedarà, l'amor dels qui tenim al nostre costat.

Per a més informació consulti l'edició en paper.