Quins dies! Se suma la desaparició de les persones sàvies. Descobrim en un exercici sense fi, els interessos de Martí de Riquer, una erudició clara, àgil i profunda. Desig de saber, curiositat infinita, la intuïció precisa que necessita l'investigador. Segons confessió pròpia, antimusical, cosa sorprenent en una persona tan sensible a la poesia sonora i a la literatura medieval, que dominava el grec i el llatí, les llengües mortes.

També ha marxat un altre persona de lletres, Álvaro Mutis, amb una obra que entusiasma perquè l'amor passa, en un moviment continu, sempre amb la mateixa essència, amb unes paraules molt seves, molt pròpies d'una Amèrica capaç de recrear-se en mil matisos del seus castellans.

I una altre poeta ens ha deixat, discretament, Jordi Gumí, el fotògraf que havia fet sorgir tots els relleus de les pedres de l'arquitectura romànica amb les seves imatges, que recreava el temps passat dels espais en ruïnes que fotografiava. Això li quedava molt bé. Havia retratat, en un blanc i negre impecable, les esglésies romàniques andorranes.

Tots tres han deixat obra per dies, no ens l'acabarem, ni passaran de moda. De Martí de Riquer hem llegit molts articles, d'Álvaro Mutis també, però de Jordi Gumí, no tants com haguéssim imaginat. «Mirar els morts» era la manera de dir que es llegien les esqueles dels difunts, de particulars. Les personalitats compten amb un altre gènere literari, els obituaris, tot un estil per resumir les biografies, mèrits, accions i particularitats d'un personatge, per mostrar l'admiració, si és el cas. En la premsa es van convertint en una enciclopèdia que ens permet descobrir personatges importantíssims i desconeguts, tan gran és la nostra ignorància.

El cas és que els tres es van dedicar a pensar, a treballar en temes i matèries lluny d'interessos pecuniaris. Els animava l'amor al saber –aquesta actitud sobre el que cal insistir tant i que queda emmascarada per la força de l'utilitarisme sense interès– i talents fora de l'habitual. Que encara en puguem gaudir i se'ls valori té un mèrit extraordinari.

Per a més informació consulti l'edició en paper.