Tots sabem que les interpretacions estadístiques poden ser extremadament capcioses. Trec la qüestió amb relació al ja hipercomentat tema del Cirque du Soleil. Dies enrere se'n va fer la valoració i, tal com passa massa vegades, hi trobo a faltar una autocrítica reflexionada. D'entrada, vull deixar palès que una iniciativa d'aquesta mena, la de portar un esdeveniment de renom internacional que ajudi a situar Andorra al mapa i faci atraure visitants, és una gran idea. El projecte era i és ambiciós, i és bo que el nostre país es plantegi reptes importants. A partir d'aquí, però, hi ha hagut excessius aspectes als quals caldria posar l'etiqueta de «cal millorar-ho». Sorprèn veure que l'apartat de despeses es limiti al cost total de la factura dels canadencs i uns quants milers d'euros més. S'anunciava clarament en presentació pública que la inversió final ha estat de 2,641 milions. Coneixedors del cost de la factura, es fa difícil d'imaginar que totes les altres despeses addicionals costessin només pocs milers. Cal sumar-hi la publicitat als mitjans de comunicació (que ha estat realment intensa), de costos astronòmics; hi ha el cost del muntatge i desmuntatge, de proveïdors diversos, del lloguer de l'emplaçament, de les assegurances i permisos, del personal que hi ha treballat... En definitiva, una sèrie de costos que no apareixen, com a mínim de manera clara.

Pel que fa a l'autocrítica o, millor dit, a la seva absència, també hi ha molt a dir-hi. Fins ben a tocar de la data de l'estrena, al web del circ no apareixia Andorra per enlloc. Si el que es pretenia era vincular Andorra amb aquesta marca tan potent, justament en aquest mitjà és on s'havia de començar a establir la sinergia. El fet que les entrades fossin gratuïtes (per imperatiu de l'empresa, segons ens han informat) desllueix, d'entrada, el valor que calia donar a l'esdeveniment. Si volem posar en relleu el fet únic que suposa tenir una representació en exclusiva, potser els visitants que estan disposats a pagar-ho poden també contribuir amb més despesa durant els dies d'estada. La distribució d'entrades ha estat deficient. A banda de servidors inoperatius o de no poder respondre a totes les demandes quan calia, potser s'hagués pogut vincular la gratuïtat amb alguna mena de requisit: una nit d'allotjament en establiments hotelers, una mínima despesa en restaurants o botigues... Hi ha fórmules no gaire complicades per garantir cert retorn de la despesa governamental. D'aquesta manera, ens asseguràvem de totes totes que les empreses locals es beneficiaven directament de la iniciativa, i l'amortització de la despesa pública quedava en gran mesura garantida a la bestreta. Aquests dies ens venen l'èxit de la proposta. Tot i així, val la pena recordar que sempre, i especialment en moments durs com l'actual, cal garantir que qualsevol euro de despesa pública ha de ser subjecte a la màxima transparència. La pregunta que molts ens fem és si una despesa d'aquestes magnituds hagués pogut produir un retorn més gran, i molta gent té la sospita que la resposta, malauradament, és afirmativa. S'ha deixat entreveure que s'intentarà repetir la iniciativa de cara a l'estiu que ve. Benvinguda sigui! Això sí, confio que els responsables siguin capaços de fer-ne l'autocrítica necessària i no caiguin un altre cop en l'error propagandístic que tot ha estat un gran èxit. H

Secretari general, Liberals d'Andorra

Per a més informació consulti l'edició en paper.