Les dades de l' Informe Intermón Oxfam sobre exclusió i pobresa a Europa posen els pèls de punta a qualsevol que tingui un mínim de sensibilitat. Dos de cada cinc espanyols seran pobres el 2025 si no es frenen les retallades i 20 milions de persones es trobaran en situació d'emergència . Dades que pel que sembla deixen freds els polítics que segueixen parlant d'austeritat com si es tractés del bàlsam que cura tots els mals. Prova d'això és la Llei que prepara el Govern de Rajoy per a la sostenibilitat de les pensions, o les retallades en Educació i Sanitat, que tenen en peu de guerra a ciutadans i experts, ja que fan més precari l'Estat del Benestar que segons el rei d'Holanda desapareixerà per obra i gràcia d'una classe política i financera que sí que ha gaudit de la festa tant criticada per la cancellera alemanya Angela Merkel. Una festa ert, per la que s'està castigant els ciutadans de Grècia , Portugal , Itàlia i Espanya, amb mesures que s'ha demostrat que no serveixen per a res, ni tan sols per quadrar els comptes que tant preocupen als ministres d'Economia i Hisenda i que s'han demostrat tan ineficaces com la seva pròpia gestió . Si com sembla la ministra Báñez fa el canvi de model de les pensions, el que s'aconseguirà és penalitzar els que més temps visquin, en un moment de les seves vides en què més necessiten els diners, ja que les retallades estan fent desaparèixer algunes de les ajudes que endolcien la jubilació. I no parlo dels Botins o dels Ortega, sinó d'aquesta legió d'homes i dones que després d'anys de treball, de sacrifici, cobren pensions que amb prou feines cobreixen les despeses més necessàries i que malgrat el seu sou minso ajuden els fills o els néts en atur, en un intent desesperat de pal·liar els efectes d'una crisi que empobreix la classe mitjana mentre fa més rics als rics. Hi ha qui diu que la societat està anestesiada, que no entén com amb tantes retallades, amb tantes dificultats, amb tantes penalitats i sacrificis, i amb un atur que arriba a sis milions de persones, pot seguir a casa sense demanar comptes als polítics i als financers. L'única resposta que se m'acut és la por. Una por de la qual s'aprofita qui davant de situacions tan greus com les que descriu l'informe, mira cap a una altra banda.

Per a més informació consulti l'edició en paper.