A en Vicent Garcia, nascut el 1578 a Tortosa, el primer gran escriptor de la literatura catalana barroca i conegut amb el sobrenom de Rector de Vallfagona, perquè també tractava el tabú de l'erotisme, és a qui se li atribueix l'ensenyança de com fer bé el pa torrat.

Li ensenyava a la seva assistenta, la dona li feia tot bé, excepte el pa torrat. Ja quedava el pa torrat, ja, però el feia ràpid, apropant-lo massa al foc. Per a ella ja estava bé, però el qui se l'havia de menjar, trobava tot el sabor amarg del cremat. El rector li va ensenyar com no calia córrer, senzillament s'havia de deixar a menys distància del foc, fins i tot, podia deixar-lo enganyat a un pal, i deixar el pal recolzat tranquil·lament fins que quedés torrat.

Per a un vell amic, Europa és com el foc i Andorra el pa. ¿I a qui no li agrada el pa torrat? ¿A qui no li agrada tenir accés a un mercat de més de 500 milions de persones? Però segons com ens hi atansem, podrem tenir un bon pa torrat, o bé se'ns pot cremar. Es tracta de no atansar-se massa ràpid a Europa, perquè el pa sigui bo i torrat, però no cremat.

La metàfora només és una metàfora. Tota criatura sap que qui juga amb foc, es pot cremar. Però el meu amic l'explica perquè a Andorra ja hi ha gent que s'està cremant.

Aquesta setmana hem fet un nou apropament amb el ingrés de l'INAF a l'Iosco (l'organització internacional de comissions de valors). De fet, així s'ha acomplert amb un altre dels compromisos adquirits amb la signatura de l'Acord Monetari amb la Unió Europea, l'11 de juny del 2011, el qual requeria la firma del protocol en un termini màxim de 18 mesos a partir de la seva entrada en vigor, l'1 d'abril del 2012. I poca broma, perquè alhora també hem signat el protocol d'entesa multilateral, on hi ha molta lletra petita per unificar les jurisdiccions en matèria de control i d'intercanvi d'informació.

Així ens estem atansant de forma inexorable, doncs en el transcurs dels propers tres anys, haurem d'assumir i transposar tot el cabal de legislació europea en finances i fiscalitat, tal com ens vàrem comprometre amb l'Acord Monetari.

I aquí està la dificultat, hem de veure si som capaços de donar-li la volta al mitjó del model econòmic d'aquest país, sense que la lletra petita repercuteixi negativament a molta gent. I és que un només sap si el pa torrat és bo o si està cremat fins quan un se'l menja. Per tant s'hauria d'escoltar aquells que s'estan menjant el pa, per saber si els hi donem torrat o cremat, no fos cas que els acabem matant de gana. I ja se sap, que amb el menjar no s'hi juga.

Per a més informació consulti l'edició en paper.