Foto:

Entre les coses extraordinàries, algunes de ben prodigioses, que es van produint, destacaria la diversió que ens regalen els premis a recerques científiques còmiques, imaginatives i d'utilitat dubtosa, els Ig Nobel, atorgats recentment. Són les «recerques improbables» que «fan riure i després pensar».

Un equip de científics contrastat, cada any selecciona els treballs de recerca més absurds aparentment i atorguen els guardons en les diverses matèries i disciplines. Hi ha milers de propostes, investigacions realitzades molt sovint per equips internacionals en institucions de bon nivell i publicades en els mitjans de difusió. La ciència és així, la intuïció per abordar la bona via de la recerca no està a l'abast de tothom .

Com a país que s'havia dedicat a la ramaderia,pot ser d'interès recordar el premi en l'àmbit de les probabilitats. S'ha donat aquest any a una recerca realitzada per un equip multidisciplinar de cinc científics de tres països, Holanda, Canadà i Regne Unit, que treballen en conducta animal. El seu interès era saber, segons el títol del seu article, si les vaques s'ajauen o estan dretes amb un patró de conducta determinat.

El resultat de la investigació va ser sorprenent perquè van descobrir d'una banda que com més estona porten les vaques ajagudes és més probable que s'aixequin de seguida. I ho van completar amb una observació sobre la conducta de la vaca quan està aixecada que afirma que no és pot predir fàcilment quan serà que la vaca torni a jaure. El comportament de les vaques sembla simple, però ja es veu que conté moltes particularitats. Caldrà llegir l'article a fons per veure si ho han estudiat en vaques a l'aire lliure, a quins països, si estan estabulades, ... Hi ha feina per estona.

Donen xifres que només es publiquen a través de la premsa, sense aval científic, però potser convindria postular per a aquests premis les tècniques d'estimació de participants a les manifestacions que té el seu millor resultat en la cadena humana de l'11 de setembre. De quatre-cents mil a un milió sis-cents mil s'han perdut, segons els meus càlculs, vuit-cents mil ciutadans i ciutadanes i em preocuparia molt per saber què se'n fet

Per a més informació consulti l'edició en paper.