Vaig afiliar-me al PSC l'any 1983. I no he deixat de fer-ho, tot i que vaig estar molt temptat de tornar el carnet quan ho va fer Pasqual Maragall. Creia llavors, i crec ara, que el millor per al meu país és un projecte polític de progrés basat en la defensa de la realitat nacional de Catalunya.

Durant molts anys he pensat (com molts altres) que aquest projecte era compatible amb la pertinença a una Espanya plural i amiga, avançant junts cap a un projecte comú d'Estat federal. Però això s'ha demostrat que no és possible. El nou Estatut d'Autonomia era el darrer intent de fer compatible dues realitats nacionals que s'han fet antagòniques. La dreta espanyola ha trobat en l'anticatalanisme un dels seus arguments preferents i l'esquer- ra espanyola --sovint molt espanyola i molt poc esquerra-- no ha tingut el coratge d'enfrontar-s'hi.

Però el PSC ha estat el valedor d'aquesta aposta per l'Espanya federal i plurinacional, i la frustració que sentim ara molts dels seus militants i simpatitzants no permet cap marxa enrere. Encara que sigui d'una manera soterrada i més o menys discreta, som cada vegada més nombrosos els militants socialistes que apostem per la independentisme com a projecte nacional de futur i així ho manifestem, col.laborant molts de nosaltres activament en les consultes populars als diferents municipis o manifestant en públic el nostre posicionament. Més tard o més d'hora, estic convençut que emergirà en el si del Partit Socialista de Catalunya un important corrent que defensarà aquests plantejaments i llavors arribarà el moment de la veritat per a tots plegats, i també per al país.

Espanya no ens vol i crec que a molts catalans Espanya ja no ens fa falta ni ens interessa. La indissoluble unitat de la nació espanyola, tan patèticament reiterada en la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut, fa riure en un context internacional en què les nacions esdevenen estats amb la normalitat que emana de la voluntat dels pobles.

Avui per avui, ser catalanista pot equivaldre només a postular la independència de Catalunya com a projecte polític. Més aviat que tard caldrà que la majoria dels diputats del Parlament proclamin la independència de Catalunya i la sotmetin al referèndum dels ciutadans, tant si ho permet la Constitució o no. Pacíficament i en llibertat, com han fet darrerament tants i tants pobles d'Europa. I els socialistes catalans hem de ser-hi, i esdevenir-ne agents actius.

Escriptor. [email protected]

Per a més informació consulti l'edició en paper.