Fa gairebé un any, vaig comentar en una columna la publicació del primer informe de l'ONU sobre la felicitat; l'informe permetia mesurar el benestar de les persones país per país i, també, definir quins són els criteris més importants en la mesura d'aquest sentiment.

L'informe d'enguany no ha estat massa sorprenent. A banda del fet que el nostre petit país hagi reculat d'una plaça i que se situï per sota del sentiment de felicitat dels nostres veïns més propers, França i Espanya, de manera més global s'observa que la felicitat baixa més en els països industrialitzats i s'incrementa en països africans o d'Amèrica llatina, i que els països escandinaus segueixen liderant el rànquing. També podem veure que la població de 150 països es troba per sobre de la mitjana, que és de 5,1 sobre 10; tampoc n'hi ha per tirar coets...

Com l'any passat, es pot posar en dubte els criteris emprats per fer aquests càlculs. Un d'ells, el PIB de cada Estat, és dels més discutits, ja que se li dona molta importància en la percepció del sentiment de felicitat (curiosament, altres estudis igualment seriosos ens indiquen que va ser l'any 1978 quan el benestar mundial va començar a degradar-se irremediablement, tot i que el PIB continuava augmentant). Això es pot veure en les conclusions de l'informe, quan es diu que una persona feliç és més productiva, viu més temps, guanya més i és més cívica en societat.

Si seguim, però, amb les conclusions d'aquest informe, veiem com la felicitat i el benestar són uns conceptes íntimament lligats, i que haurien de situar-se al centre dels objectius de les polítiques públiques pels seus impactes positius, no solament en l'economia sinó també en la salut, en la pau social o en el desenvolupament més sostenible.

Cal remarcar també que dins dels criteris destacats que permeten arribar a aquestes conclusions es troben alguns valors importants com la solidaritat, la llibertat a l'hora de triar el modus vivendi i la generositat.

Ara que comença el curs, ¿intentem pujar nota?

Per a més informació consulti l'edició en paper.