Calia coratge per manifestar-se en contra dels jocs olímpics a Madrid. Tenim a Espanya una classe política i un elenc intel·lectual que no tenen passió per córrer riscos davant els entusiasmes de la majoria Després, quan el globus es desinfl , eclosiona un consens crític que abans mai va existir .

De sobte, a la seu del PP, a Ferraz, s'han adonat del contrasentit que Ana Botella sigui alcaldessa de Madrid. Com si les evidències de la seva incompetència no haguessin estat sempre presents. I ara afloren les xifres d'inversió i despesa del somni olímpic. Fum, com en tantes altres ofertes impossibles i incomplertes del partit que ens governa. Pretenen que no hi ha responsabilitat en els afanys olímpics perquè l'elecció no estava garantida i depenia d'aquests senyors estranys del Comitè Olímpic.

Madrid 2020 va ser una aposta a la qual se li va dedicar molts diners. Però només es pot jugar a risc quan els diners que s'entesta no es necessita per menja . I aquí s'ha disparat amb pólvora que s'ha tret als dinars dels nostres escolars, als ajuts a la discapacitat i als hospitals que s'estan privatitzant per convertir-los en negoci. No ha caigut premi ni tan sols reintegrament. I els que van decidir pretenen que no són responsables d'aquesta aposta. Com si hagués estat obligatòria .

Però el PSOE tampoc pot alçar la veu. No es van voler quedar fora per si tocava el premi. I van estar tractant de sortir a les fotos, al costat de la nostra ínclita alcaldessa .

El coratge per dir el que es pensa i que la majoria no vol sentir forma part del compromís polític. Però aquí només es vol estar a les fotos a tota costa. Després es pretén que no van tenir res a veure.

Per a més informació consulti l'edició en paper.