Foto:

El concepte de drets humans s'ha estès com no havia passat mai. El control de la riquesa, en canvi, va a la inversa: l'1% de la humanitat ho posseeix quasi tot. A través dels mitjans, l'opinió i les idees no escapen de la nova riquesa creada per les finances. Històricament, la tendència ha anat per aquí, però la novetat és que passi en una de les etapes en què les desigualtats socials s'han reduït en els països occidental. El 1973, però, començà una inflexió que ens fa arribar fins a l'actualitat amb les estranyes conseqüències del capitalisme financiaritzat, terme utilitzat per un dels professors de la Universitat d'Estiu, André Orléan, per referir-se de manera més descriptiva a l'economia ultraliberal. Les lliçons ens han exposat com a la segona meitat del segle xx es va desenvolupar una consciència important sobre els drets humans, i la seguretat. Els organismes internacionals i especialment Nacions Unides van concentrar -Miquel Roca Junyent ha certificat la seva defunció, però- una notable energia per elaborar conceptes i consensos sobre els drets de les persones. Grans principis, però amb problemes locals, tant en la seva aplicació com en la resolució de conflictes. No és aquesta l'única contradicció. Amb el creixement de l'activitat financera com a forma consagrada d'enriquiment, l'economia productiva ha quedat desprestigiada i l'economia ultraliberal va començar a ser adoptada a les escoles de negocis que amb poc esforç imaginatiu, entenia que els salaris carregaven els beneficis. No entenien que amb aquest principi, només podien viure els amos i no hi hauria producció. En aquest panorama, les inversions han fugit per alimentar-se elles mateixes en accions que no responien a gran cosa, la seva activitat era la transacció i els resultats, la inflació. Amb prudència, però, el control financer també es va ocupar de la comunicació de masses i ha adquirit mitjans que poden influir en l'opinió, de tots els costats. Davant de les retallades a uns serveis socials que s'havien pagat i a la disminució de salaris, quantes crítiques no haurà fet Paul Krugman, com ens ha explicat Jean-Paul Marthoz, que es publica en més de 800 diaris al món? I quines són les conseqüències? Quina tensió més insuportable.

Per a més informació consulti l'edició en paper.