Salvador Pániker , aquest savi de qui algú va dir que una dia s'aixecava català i un altre indi, va descriure en alguna de les seves magnífiques obres –de la qual el títol sento no recordar ara (tots els seus llibres són de molt recomanable lectura)–, una molt interessant teoria sobre l'art , i gairebé la necessitat, de viure «com si». Doncs així estem cada vegada més en aquesta Espanya rància i mentidera que fa trampes en tots els solitaris i en la qual cada vegada dóna més tristesa viure i pertànyer d'alguna manera, i prendre part en la seva deplorable quotidianitat. Advertirà el lector que avui no he començat el dia amb un excés d'optimisme. Però és que entre tots ho posen molt difícil. Tracten al ciutadà amb una reverència exagerada en les formes, mentre l'utilitzen com a escut dels seus excessos per després actuar d'esquena a ell, al marge d'ell, sense importar res ni l'opinió pública, ni els danys col·laterals, ni que els repetim una i altra vegada que això no pot seguir així i que ells són el problema.

El PP actua com si la Justícia (que no ho oblidem, no és el jutge Ruiz sinó tots nosaltres) estigués molt per sota del poder del partit i li envia uns ordinadors buits emparant-se en una disculpa infantil sobre la protecció de dades que ningú s'empassa. L' UGT d'Andalusia contesta tots els seus excessos com si els seus innombrables fraus purs i durs, gairebé rastrers per afectar a qui afecten, fossin « errors» de comptabilitat, petits lapsus d'un secretari o secretària que es va equivocar en fer desenes de factures ara per ara, presumptament falses. El líder Llamazares segueix pensant i escrivint com si el temps no hagués passat i no para d'atacar l'imperialisme naturalment occidental, mentre els seus joves cadells feliciten –precisament per aquesta lluita contra l'imperialisme–, el sinistre règim de Corea del Nord que acaba d'afusellar onze éssers humans per pornògrafs i posseïdors de Bíblies. El Sindicat Andalús de Treballadors (SAT) actua com si la llei no els afectés -que sembla que no gaire –i amb Diego Cañamero al capdavant– atraquen sense armes una gran superfície i s'enduen per la cara 10 carros amb material escolar per repartir entre els més necessitats. No hi ha hagut detencions i el que ja espanta una mica és que el secretari general del SAT ha «negociat» amb el gerent de l'hipermercat una possible donació d'aquest material –ja robat– per evitar així que interposin una denúncia en contra seva. Recorden la pel·lícula Un dels nostres o El padrí? També allà els comerços col·laboraven amb moltes «donacions». I tot així.

Per a més informació consulti l'edició en paper.