Foto: EL PERIÒDIC

Hi ha decisions que un d'entrada no les entén. Sovint, per entendre-les llegeix alguna notícia que dóna més referències, o bé té la sort que algú les hi intenta explicar. Amb el pas del temps, i aprenent dels amics que m'envolten, he entès però, que per més explicacions que et donin o que llegeixis als diaris, al final, un s'ha de tancar en el posicionament de no entendre el perquè d'algunes decisions. Perquè una decisió és com un punt en el temps. Una acció a partir de la qual es dirimeixen les coses.

El que és interessant de les decisions és veure com se succeeixen. D'aquí en pots entreveure la coherència dels raonaments i de les emocions en què es van prenen les decisions. I francament és interessant observar-ho, tant en les qüestions personals i íntimes, com en les qüestions públiques, ja siguin socials, empresarials o polítiques.

En clau de política interna, sincerament no entenc què passa entre els comuns i el Govern. Aquesta setmana els comuns han presentat un segon recurs de reposició al Govern per reclamar que totes les transaccions immobiliàries estiguin subjectes a l'impost de transmissions patrimonials (ITP), perquè una part important ara tributa a través del nou impost general indirecte (IGI). La decisió dels cònsols és presentar cada trimestre un recurs, coincidint amb les liquidacions de l'ITP, en les que efectivament, estan recaptant molt menys.

Està clar que tots tenim el dret d'empara de la llei. Està clar que tothom juga el seu paper, interpretant els rols que venen donats pel càrrec que s'ocupa. Però la principal diferència, entre els ciutadans i els càrrecs polítics, és que aquests últims tenen responsabilitat política. Quan es judicialitza la política, és una senyal de que les coses no funcionen. Podríem posar noms als responsables, però de què serviria. La situació d'ara no és la mateixa que la d'abans, en tots els sentits. És la primera vegada en que gairebé coincideixen les legislatures del parlament i dels comuns. És la primera vegada que hi ha un ministeri de la presidència encarregat de revisar la vertebració de l'Estat, les competències i les transferències dels comuns.

I per contra, no només no s'entrega la informació que ha sol·licitat el Govern als comuns, sinó que a més, es presenten recursos. La política ni és una partida de pòquer, ni es fa des de la Batllia. La política s'ha de fer arremangant-se les mànigues, amb dades a la mà i amb voluntat de diàleg. Tots sabien que la revisió de les competències i les transferències era la principal qüestió que havien d'afrontar en aquesta legislatura. Si no dic res que no se sàpiga, perquè no s'està fent? De ben segur que es trobarà l'entesa necessària perquè la situació econòmica ho exigeix, però el temps passa, i va en contra nostra.

Per a més informació consulti l'edició en paper.