Quants morts, quants ferits, quants torturats, quantes dones violades, quants nens gasejats, quantes ciutats i llogarets incendiats i enderrocats?

¿Quants pous enverinats, quants edificis destruïts, quants camps sembrats de sal, quants nens i nenes sense para ni mare, quants ponts volats, quantes execucions sumàries, quants cotxes-bomba als mercats, quantes violacions, quants fugitius i quants refugiats calen perquè els que poden aturar tot això ho facin?

L'infern, avui, s'anomena Síria, però la immensa majoria dels que moren en les seves flames no han comès pecat ni delicte. Han caigut allà per error, i malgrat tot, aquest error els és atribuïble, doncs en algun lloc havien d'haver nascut.

El sinistre atzar ha caigut sobre la noia d'ulls glaucs, el pagès heroic del desert, el petit col·legial, la seva mestra, el mecànic, l'ancià aclaparat per l'edat, el menestral, el manescal, el fuster, la ballarina, el músic que aboca el ritme al seus peus. Tots ells atrapats en aquest infern provocat per la crueltat de Síria i de les potències internacionals. La primera per acció i la segona per acció i omissió, han desencadenat l'infern allà on la Civilització va començar a balbucejar en altres temps.

¿Quant combustible, és a dir, quanta carn humana, quantes ànimes humanes, encara caldrà consumir en aquesta foguera perquè qui pot hi acudeixi a apagar el foc?

A l'antiga Iugoslàvia, al cor d'Europa, se la va deixar dessagnar durant anys per tots costats, i fins els cascos blaus de les Nacions Unides, enviats a Srebrenica de comparsa, de turistes a l'infern, compraven la seva seguretat al criminal Mladic, a canvi de les vides dels vuit mil homes bosnians acollits, a mala hora, sota la seva protecció. Es repeteix la història en aquest altre infern? ¿O l'amenaça dels confusos i letals gasos asfixiants mourà l'egoisme de les potències, ja que no la seva humanitat? Síria. El sinistre atzar. L'infern.

Per a més informació consulti l'edició en paper.