Copenhaguen ha honorat a la Sireneta, el símbol més reconegut de la capital danesa, amb una festa popular per celebrar els cent anys d'existència de l'estàtua inspirada en el conte de Hans Christian Andersen. Divendres va fer just un segle que va ser col·locada al port de Langelinie la petita estàtua donada a la ciutat pel magnat cerveser Carl Jacobsen, que cada any visiten un milió de persones i és de lluny el monument més fotografiat de Dinamarca.

Enamorat del personatge després de veure un ballet al Teatre Real sobre el trist relat d'Andersen, que poc té a veure amb la versió edulcorada de Disney, Jacobsen li va encarregar una estàtua a l'escultor Edvard Eriksen. La negativa de la ballarina Ellen Price, que llavors feia el paper principal en el ballet, a posar nua va obligar Eriksen a usar la seva dona com a model: el primer contratemps per a la Sireneta, que des que va començar a publicitar-se com a atracció turística dècades després , ha tingut una vida molt agitada.

Va ser volada una vegada amb explosius del seu pedestal de granit, decapitada tres vegades, una altra li van arrencar un braç, ha aparegut pintada de diversos colors, i se li han col·locat tota mena d'objectes, des de samarretes de futbol a vels i una túnica del Ku Klux Klan. De ser diana principal de la ira feminista en dècades anteriors ha passat a ser usada per a tot tipus de reivindicacions polítiques, des de les de moviments okupes a les de grups xenòfobs, generant una repercussió que en molts casos ha traspassat les fronteres nacionals. Fins i tot li van posar fa uns anys una sirena expressionista a pocs metres de distància per fer-li la competència a aquesta icona, que en el 2010 va ser traslladat sis mesos a la Xina per decorar el pavelló danès a l'Expo de Xangai.

«Ets la nostra Torre Eifell, la nostra estàtua de la Llibertat», va dir prop de la cèlebre escultura la regidora de Cultura de Copenhaguen, Pia Allerslev, durant la festa popular organitzada al costat de l'obra de Eriksen. Centenars de persones es van congregar allà per homenatjar amb música i discursos diversos a la Sireneta, que no van parar de ser fotografiar tot el temps per grups de curiosos apinyats al port de Langelinie. Amb els seus 125 centímetres d'altura i 175 quilos de pes, la Sireneta sol causar certa decepció en els qui la veuen per primera vegada, com va admetre Allerslev, apel·lant no obstant al caràcter popular d'un monument amb el qual els danesos mantenen una relació ambivalent.

L'actitud de bona part dels seus compatriotes cap a ella està més propera a la indiferència que a l'admiració, malgrat reconèixer el seu valor simbòlic. El seu aspecte modest i la seva mida reduïda casen molt bé amb la imatge de Dinamarca com un país petit i acollidor, un país de conte, com els que va escriure Andersen, el seu autor més internacional: d'aquí que en el seu moment fos usada com a símbol turístic. Un espectacle de focs artificials va tancar el dia d'homenatge a la Sireneta, que d'esquena al mar i amb la mirada malenconiosa continuarà rebent a turistes i curiosos al costat del port de Langelinie.

Per a més informació consulti l'edició en paper.