Les armes químiques van començar a usar-se a finals de l'Edat de Pedra, untant amb verí les puntes de les fletxes. A la Xina, quan encara faltava mig mil·lenni perquè naixés a Betlem Jesucrist, ja empraven fum de la llavor de la mostassa per tancar els túnels dels enemics. Però com tot progressa, va ser en la Primera Guerra Mundial quan els alemanys van utilitzar clor per combatre els francesos, amb gran èxit, perquè van aconseguir una brillant collita de gairebé dos milions de ferits i prop de 100.000 cadàvers. Ni el protocol de Ginebra de finals dels anys 30 del segle passat els va impedir als italians usar armes químiques a Etiòpia, ni els alemanys i els aliats es van privar de fer servir tabun, soma i gas sarín, sent el preferit pels nazis en els camps de concentració per matar un insecticida molt eficaç anomenat zyklon B que porta cianur d'hidrògens i cal reconèixer que els éssers humans moren amb la mateixa rapidesa i idèntica manca de dignitat com quan mates formigues o paneroles amb un concentrat de DDT.

Tampoc el sàtrapa sirià ha recordat el posterior acord de Ginebra de 1993, on els amos del món van jurar per les seves respectives mares que mai, mai, usarien armes químiques. ¡Já!

¿Ha usat el tirà de Síria armes químiques? Xina i Rússia no volen que s'investigui el químic perquè al seu aliat no li facin malbé el físic. I els Estats Units sospireb amb alleujament, perquè ni està per orgues, ni el seu president per ficar-se en un vesper on, per cert, els que moren com paneroles farien el mateix amb els altres si estiguessin en el lloc del tirà Baixar al-Assad. Però França –«sempre ens quedarà París»– s'ha posat tossuda amb la massacre, i els va a complicar la vida a tots els que estaven agraïts, en el fons, per la postura de la Xina i Rússia. A mi em van suspendre Física i Química en algun curs del batxillerat. Però aquestes convulsions de les víctimes sirianes no són de bala, ni de metralla, ni de cop de pedra, ni d'una trepitjada. Aquests espasmes són una conseqüència dels productes químics que ordena distribuir l'amic de russos i xinesos, i que ho seguirà fent, si França no aconsegueix que deixi de passar-se els acords internacionals per on més sua l'entrecuixa (fenomen físic, o, més aviat , fisiològic).

Periodista

Per a més informació consulti l'edició en paper.