Aportant quelcom de més al debat sobre la nacionalitat que la Societat Andorrana de Ciències ha portat de nou a l'escena pública des de la jornada a la Universitat Catalana d'Estiu de Prada de Conflent. I revivint batalles passades, de quan a l'any 1993 reclamàvem en una proposició de llei, per rebaixar dels 30 als 20 anys l'accés per adquirir la nacionalitat.

Com hem pogut viure aquests dies, el debat continua obert, com una ferida que encara no hem sabut curar. I la ferida es manté viva vista la quantitat de residents al país, que tot i disposar l'opció d'obtenir la nacionalitat andorrana, no ha fa. Estem parlant de 14.500 persones que tenen una autorització d'immigració en vigor des de fa més de vint anys, ni més ni menys que un 20% de la població.

Però abans de preguntar-nos els motius, hauríem de reflexionar si tenim totes les dades necessàries per fer una anàlisi correcte. Per començar la diferència entre la població registrada pels comuns i la població estimada és de 6.500 persones de més. És a dir, que les dades de la població disponibles actualment contenen una sobrestimació situada a l'entorn del 9%, havent arribat a ser de +17% en el 2010.

La qüestió no és irrellevant, perquè ens mostra com en els darrers anys el país ha perdut un 18% de la població (15.000 persones). A banda de la pèrdua de riquesa humana que això comporta, les conseqüències en l'anàlisi de les dades són greus perquè a hores d'ara no sabem amb precisió quantes persones viuen a Andorra i per tant, tampoc sabem quin tant per cent de persones tenen nacionalitat andorrana. Perquè tot i que les dades registrades situïn en el 45% de població andorrana, molt probablement amb l'emigració dels darrers anys, aquest percentatge sigui superior.

Al respecte, quan disposem de les dades efectives, caldrà veure quants anys de residència tenien les persones que han anat marxant del país. Fins i tot, estudiar quina nacionalitat tenien, perquè de ben segur que també hi ha andorrans emigrants.

Però les dades no sols s'hauran d'estudiar des del final, analitzant el què ha succeït en els darrers anys, sinó també des de la segona meitat del segle passat. I ho comento perquè s'observa com el procés de nacionalització al país s'ha produït per l'adopció de la nacionalitat per naixements.

Analitzant les dades de la població registrada per franges d'edat i nacionalitats, es veu com, al 1985, el 55% de la població resident dels 0 als 19 anys era andorrana. I ara, amb les dades registrades del 2012, el percentatge majoritari de la població andorrana se situa en el 54%, en la franja d'edat dels 0 als 44 anys.

Per concloure, convé dir que falten dades per afrontar bé aquest debat. Tot i així es demostra com de fet, mica a mica, el procés de nacionalització des dels naixements està sent efectiu. Amb el que podríem afirmar com no és necessari plantejar-se l'adopció de la doble nacionalitat. Altra cosa és, però, situar als 15 anys l'accés a la nacionalitat andorrana, tal com recomana el Consell d'Europa, perquè com deia Annah Arendt, una persona no és ciutadana sinó pot exercir els seus drets polítics.

Per a més informació consulti l'edició en paper.