Haurà estat el fatu dels clàssics el que tenia preparat per als amants de la fotografia la paradoxa que gairebé el mateix dia que s'ha recordat el 188 aniversari de l'aparició de la primera foto, hagi desaparegut l'empresa que va canviar per complet el món fotogràfic: Kodak ha mort.

Com si s'hagués vetllat una pel · lícula i es perdessin totes les imatges, cosa que sempre produeix tristesa, s'ha quedat l'univers de la foto amb la desaparició de Kodak.

És veritat que l'empresa ha superat la suspensió de pagaments, però ja no tornarà a dedicar-se a la fabricació de productes fotogràfics per al consum, sinó a la impressió comercial.

Per a molts aquesta marca està vinculada a les seves primeres fotos, a la seva adolescència i joventut, els primers revelats amb les seves emocions inherents; certa emoció per veure els primers resultats, tot un món de records.

No obstant això, el món empresarial, no només el de la foto, es va commoure quan el 19 de gener de l'any passat la firma de Rochester (Nova York), fundada per George Eastman, va presentar suspensió de pagaments amb un deute superior als 6.000 milions d'euros.

Era el principi del final d'una empresa que avui presideix l'espanyol Antonio Pérez. Eastman va ser un autèntic pioner, fill d'un immigrant anglès que va arribar a Salisbury (Massachusetts), va néixer a Waterville (Nova York) el 1854, i després d'una infantesa de pobresa, va abandonar l'escola per treballar des dels 14 anys de missatger i netejador per un sou ínfim que li va permetre, però, estalviar alguns dòlars per dedicar als seus invents.

El propi nom de l'empresa, a la qual es va anomenar el gegant groc, va ser un invent, ja que Kodak va ser inscrita amb aquesta denominació el 1888 per dos motius: un que tenia dues vegades la lletra k, la preferida d'Eastman, i l'altre perquè a més és fàcil de pronunciar en qualsevol idioma. Malgrat el que es pugui creure, els problemes de Kodak no estan en no haver estat a l'altura dels temps digitals, ja que la firma és la inventora de la càmera digital (1975), sinó que no ha rendibilitzat molts dels seus negocis.

El gran mèrit d'aquesta empresa és haver popularitzat la fotografia, amb el seu lema premi el botó i nosaltres fem la resta. I, en efecte, l'usuari portava el rotllo i la resta corria del compte de Kodak, un canvi revolucionari en els hàbits de revelat que fins aquell moment imperaven.

Fabricant de material sensible, de càmeres de tot tipus, creadora de formats com el 620 mil·límetres i els xassís de 126 i 110 mil·límetres, Kodak es va estendre al llarg de tot el món. Espanya no va ser aliena a la presència de l'empresa i allà es va fabricar una de les càmeres més reeixida: la Instamatic, tan senzilla d'usar que no requeria pràcticament coneixements sobre fotografia.

Els venedors, durant molts anys, ni tan sols preguntaven als usuaris quina pel·lícula volien i directament li posaven a les mans una caixa groga en qualsevol d'aquests formats. Avui les pel·lícules de Kodak ja comencen a ser difícils de trobar, especialment algunes emulsions, i el seu preu en els mercats fotogràfics estan pujant de forma considerable.

Per a més informació consulti l'edició en paper.