Les comparacions són odioses per defecte, però bé mirem al nostre voltant per veure com actuen els demés i així intuir com millorar la nostra manera d'actuar. Aquests dies estem veient una escalada de petits conflictes entre Gibraltar i Espanya que han acabat en una tensió diplomàtica.

De fet, no és ben bé així, perquè entre aquests, el què hi ha bàsicament és una imposició del gran sobre del petit. La tensió diplomàtica només existeix entre iguals, és a dir, entre el Regne Unit i Espanya. La gota que ha fet vessar el got, és la construcció d'un escull artificial a Gibraltar, al dipositar més de 70 blocs de formigó al mar, amb el que repercuteixen negativament als pesquers espanyols. Però la llista és més llarga, hi ha també l'augment de més del 200% del contraban de tabac, la venda flotant de carburants per a vaixells, l'evasió fiscal...

Així que Espanya ha decidit efectuar la pressió a Gibraltar dins els límits de la llei, al aplicar controls addicionals a la sortida de la frontera gibraltarenya. I està dins la llei, perquè ni el Regne Unit ni Gibraltar formen part de l'espai del conveni de Schengen (l'espai europeu sense fronteres).Així que al respecte, Espanya aplica aquests controls basant-se simplement amb la sospita del increment del contraban de tabac procedent de Gibraltar. Probablement Gibraltar podrà aguantar la pressió, la seva avantatge és que al darrere té el Regne Unit. Però no tothom té les espatlles cobertes. Nosaltres no les tenim, i això fa que haguem de procedir encara amb més cura. La distància entre els conceptes de valentia i d'imprudència sovint és d'una línia ben fina. De fet, al meu entendre és el pes en el poder polític, el que fa que acabem dient que una acció és valenta o és tota una temeritat imprudent. I és que s'ha d'anar en compte, sinó que els ho preguntin als ciutadans de San Marino.

La realpolitik (la política de la realitat en alemany) és la política exterior basada en els interessos pràctics d'un país, més que en els principis ètics. Doncs bé, la nostra realpolitik, ha de tenir present que nosaltres no tenim les esquenes cobertes per un dels grans, la nostra avantatge és més subtil, basada en l'equilibri internacional. D'aquí que la política exterior hagi de navegar entre l'homologació internacional del sistema fiscal, amb la defensa dels nostres interessos com a petit país.

Els projectes de llei, aprovats aquest estiu, el de bases de l'ordenament tributari i els de les noves figures impositives, tenen com objectiu l'homologació internacional. Però també haurien de permetre d'una banda la captació d'inversió i de capital estranger i d'altra banda evitar que marxi el quin ja tenim al país. No és una qüestió fàcil, però el parlament com els sectors econòmics i financers, haurien d'estar molt al damunt d'aquestes noves lleis per a què preservin els interessos del país.

Per a més informació consulti l'edició en paper.