• Hem de saber reformular i actualitzar aquest concepte per tal de que esdevingui un valor preuat

Foto: EL PERIÒDIC

Són moltes i variades les preguntes que esperen resposta. ¿Com ha evolucionat el concepte de nacionalitat a Andorra en els darrers 50 anys? ¿Quina ha estat l'evolució d'aquest mateix concepte a nivell internacional en els grans i en els petits estats? ¿Les dues evolucions són comparables? ¿Són compatibles amb la globalització actual i l'accentuació d'aquest procés de mundialització de totes les nostres relacions en el futur? ¿El marc legal vigent sobre nacionalitat satisfà les necessitats dels ciutadans andorrans i del propi país per poder progressar? ¿La nacionalitat com a identitat és suficient per a moure's pel món? ¿La ciutadania és suficient per fer progressar el país en el marc d'una major mobilitat i davant d'una major obertura? ¿Pot ser una solució la plurinacionalitat de camí cap a la consideració única de ciutadans del món? ¿La nacionalitat és l'única via d'integració? ¿L'obertura econòmica implica l'obertura de la nacionalitat? ¿La identitat se sustenta únicament en la nacionalitat? ¿La diferència nacional és un atribut de competitivitat internacional per als petits? ¿La multiculturalitat és inevitable i per tant necessària a la nostra evolució? ¿O la pèrdua de la diversitat implica l'empobriment col·lectiu i la desaparició a llarg termini? ¿Quins són els problemes bàsics de la nacionalitat andorrana o els reptes als quals cal fer front avui per ser més efectiva? ¿Quines consideracions i reflexions es poden fer sobre els conceptes andorrans de nacionalitat, nació, nacional i nacionalisme? ¿Per què si la força d'una nacionalitat són els seus nacionals, en el cas andorrà estem en un punt mort sobre la qüestió? ¿Quines polítiques resten fer avui i de cara al futur sobre la nacionalitat? ¿En quines bases se sustenta la cohesió de la societat andorrana? ¿Som conscients de les qualitats i limitacions de la nacionalitat andorrana com a recurs intangible? ¿Coneixem els perquès i els a qui dels atorgaments honorífics de la nacionalitat andorrana a través de la història? ¿És respectada la nacionalitat andorrana? ¿La nacionalitat és un passaport, un privilegi, un dret, un deure, una necessitat, un premi, una penyora, una identitat o un comodí? ¿Quins són els tabús de la nacionalitat andorrana? ¿Hi han incompatibilitats o contradiccions entre la nacionalitat andorrana i les altres nacionalitats? ¿És la necessitat del reconeixement dels andorrans i dels seus interessos? ¿Per què la doble nacionalitat amb passaport temporal només és reconeguda per a alguns ciutadans? ¿Com és que no es reconeix el dret a la doble nacionalitat quan és un fet estès de fa molts anys i conegut? ¿Quina percepció hi ha de la nacionalitat andorrana? ¿És possible una visió nova amb valors més universals de la nacionalitat andorrana? ¿Adquisició, pèrdua, renúncia i recuperació de la nacionalitat andorrana són competitives jurídicament i políticament? ¿La nacionalitat andorrana, més enllà de la qüestió afectiva i patriòtica, és avui un instrument de fre o de marxa en el món canviant i competitiu actual?

Segurament encara hi ha més qüestions que es poden posar. I també la possibilitat de resposta a cadascuna d'elles és múltiple i variada.

I la disponibilitat de respostes permetrà replantejar la qüestió de la nacionalitat andorrana per tal de polir conceptes, aglutinar opinions, decidir accions, i dur-les a terme en benefici de tots. Els recursos, tangibles o intangibles, han de ser oportunament reinventariats i analitzats correctament en la seva funció i retorn, i revitalitzats per ser reutilitzats permanentment de la manera més eficaç per a tots. La nacionalitat andorrana és l'aglutinador simbòlic de tots els que ens sentim i som andorrans, dels que no sentint-se'n en són, dels que se'n senten i no en poder ser, dels que podent-ne ser no ho volen ser i sobretot dels que ho seran demà. Per a ells, especialment hem de saber reformular i actualitzar aquest concepte per tal de que esdevingui un valor preuat i de mobilització dels recursos humans de l'Andorra del futur.

El proper 18 d'Agost a Prada de Conflent la Societat Andorrana de Ciències ens convida a parlar-ne dins del marc de la 45 edició de la Universitat Catalana d'Estiu en la seva 26 diada andorrana a l'UCE.

Ens donaran la seva opinió Lluís Obiols i Perearnau i Climent Miró i Tuset amb la ponència Batlles, veguers i síndics. Els càrrecs de govern de la ciutat d'Urgell i Andorra en el procés de consolidació de la nacionalitat; Eva Arasa i Altimir amb Nacionalitat, identitat i integració; Joan Micó i Ibàñez amb L'opinió pública davant la nacionalitat; Albert Gomà i Sala amb El dilema de la ciutadania: entre la solidaritat universal i la cohesió social; Enric Palmitjavila i Ribó amb Pascual Madoz, un dels primers ciutadans d'honor d'Andorra; Eva Palacios i Albacar amb Anàlisi de la motivació per a l'adquisició de la nacionalitat andorrana; Pere Cavero i Muñoz amb La nacionalitat andorrana honorífica; Ladislau Baró i Solà i Meritxell Meteu i Pi amb L'accés a la nacionalitat andorrana: mites i realitat; Marc Forné i Molné amb La nacionalitat andorrana avui; Sofia Masegosa i Gayo amb Per què em considero andorrana; Francesc Fuguet i Molné amb La nacionalitat andorrana vista a distància; Ramon Tena i Pera amb La nacionalitat des del punt de vista dels emprenedors; Júlia Martínez-illescas i Bermejo amb La nacionalitat com a dret; Alan Ward i Koeck amb La nacionalitat dins l'ensenyament superior; Albert Roig i Losceretales amb Nacionalitat, pèrdua d'identitat i poder polític; Ramon Viñas i Farré amb L'adquisició de la nacionalitat andorrana per residència; Rosa Gili i Casals amb Nacionalitat i ciutadania; Joan Miquel Rascagneres i Llagostera amb La doble nacionalitat de fet, present i futur; Marc Segalés i Dalmau amb El tractament de la nacionalitat en els mitjans de comunicació; Francesc Robert i Ribes amb Estat i nacionalitat i Òscar Ribas i Reig amb La nacionalitat com a sentiment de pertinença a la nació. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.