• No té cap racionalitat econòmica donar alguna cosa gratuïtament quan la gent està disposada a pagar

Foto: EL PERIÒDIC

Racionalitat o irracionalitat? ¿Turisme de qualitat o low cost? ¿Un futur cap endavant o cap endarrera? ¿Com volem que sigui la imatge d'Andorra a l'estranger?

Aquestes són moltes de les qüestions que em plantejava mentre veia com els turistes feien cua per entrar a veure l'espectacle Scalada del Cirque du Soleil. La gran majoria eren turistes que pugen a passar el dia amb una motxilla ben carregada, de beure i menjar, i la cartera escurada. I marxen amb les mans ben buides i sense cap bossa. ¿Aquest és el turisme que volem potenciar? Ara bé, fem un pas més enllà, ¿quants euros ha deixat cada turista a Andorra? ¿Quin percentatge de turistes dels que han assistit al Cirque du Soleil han passat una nit en un hotel? ¿I quants euros ens ha costat a nosaltres cada turista? Si fem la reflexió, crec que la balança que surt és força negativa cap a nosaltres. Però no passa res, senyor Badzaku (vostè i té poc a perdre, el dia menys pensat agafa la maleta i se'n va a descobrir un altre món), val més fer regals als estrangers, que no pas als andorrans o residents que al cap i a la fi seran ells conjuntament amb els seus fills i néts els que ho acabaran pagant.

¿On està la racionalitat en tot plegat? La veritat és que tinc els meus dubtes que ho sàpiga els senyors Badzaku, Camp o Martí, o qui sigui, però ho intentaré explicar. La racionalitat econòmica és el conjunt d'estratègies d'optimització a l'hora d'estalviar recursos per produir-ne més. Per tant, no té cap racionalitat econòmica donar alguna cosa gratuïtament quan la gent està disposada a pagar per aquesta. Estaria bé que analitzéssim perquè els andorrans –i crec que som bastants– quan volen anar a veure el Cirque du Soleil paguen religiosament el preu de l'entrada ja sigui alt o baix. Tanmateix, un altre exemple proper el tenim amb el futbol. ¿No us heu plantejat mai perquè la gent paga per anar a veure els seus equips de futbol o fins i tot agafa un avió per presenciar un partit important?

Ja que hi som estaria bé que el ministre de Turisme sàpigues que el Futbol Club Andorra també és una manera de donar a conèixer el país. La prova la vam tenir quan la selecció andorrana va anar a jugar a Wembley, allà hi havia 50.000 persones presenciant el partit i pel carrer els anglesos paraven els nostres jugadors. Quina casualitat que amb l'esport es pot donar a conèixer un país i potser no costaria 2,5 milions d'euros. ¿Què li sembla la idea? Potser vostè creu que els turistes que viatgen per veure els seus equips no tenen el nivell econòmic del qual vostè sempre parla, i per cert, encara no sabem si és el low cost o els russos d'alt poder adquisitiu. Bé, jo crec que ha quedat clar que vostès només aposten pel low cost. Però la pregunta és quin turisme volen els andorrans i no vostè. ¿Volem construir un país exemplar en tots els sentis o volem ser els darrers de la cua?

Potser si una petita part d'aquests diners s'haguessin invertit en el Futbol Club Andorra, en l'actualitat aquest podria continuar defensant els colors de la bandera andorrana per tot Catalunya i d'aquesta manera seguir potenciant el turisme de proximitat com s'ha fet fins ara.

Quan un equip ve a jugar a Andorra és un atractiu pels seus seguidors, d'aquesta manera aprofiten per passar uns dies al país, tot allotjant-se als nostres hotels i fent alguna que altra compra pels nostres comerços. La prova més recent l'hem tingut amb l'èxit rotund de les proves de bicicleta realitzades a les valls del Nord. A més a més, al tractar-se de gent que viu a prop podria pujar sovint si queda satisfeta. ¿No li sembla molt més rendible en els temps de crisi que ens trobem? En aquest cas no fem regals a l'estranger. Ara que perquè això passi estaria bé que primer poguessin cobrar el que se'ls deu perquè m'imagino que vostè ,tant si les campanyes de turisme li surten bé o malament, cobra i crec que el seu sou segurament és la suma de sis o set jugadors, per no dir de tota la plantilla. Cal recordar que aquests jugadors també tenen famílies, han de menjar cada dia i pagar els impostos. Per cert, molts d'ells també voten a les eleccions. De poc ha servit a aquests joves jugadors que han suat la samarreta tricolor tot el seu esforç, ja que crec que han estat menyspreats des del minut zero, però no passa res, l'any vinent pot tornar a venir el Cirque du Soleil, que vostè ja farà malabarismes per augmentar el pressupost.

Per acabar, els diré que jo he nascut en aquest país i sempre he pensat que amb la força de tots podríem funcionar, però crec que en aquests moments tan durs per a tothom no anem bé. No obstant això, andorrans i residents, encara estem a temps de girar el volant i canviar la direcció, abans no sigui massa tard i tinguem un accident que no ens deixi fer marxa enrere. Així doncs, vist que els polítics no ho fan, andorrans, fem força i lluitem tots junts per defensar el nostre país.

Per a més informació consulti l'edició en paper.