Ha provat mai de conduir sense mirar el velocímetre o de cuinar al forn sense disposar d'un termòstat? ¿Què pot passar, que es cremin els croissants o que destrossis el cotxe en un accident? Doncs sí, de fet, les dues coses m'han passat i encara que tinguin conseqüències ben diferents, en el fons són la mateixa cosa. Vostè s'imagina que va de compres amb la seva targeta de crèdit i que compra tranquil·lament sense adonar-se que ha superat el seu límit de crèdit, per error del banc. Això no m'ha passat, i en el fons, ho agraeixo, perquè tot i que m'ho hauria passat molt bé, el meu banc m'hauria repercutit cadascuna de les meves despeses. No podria ser d'una altra manera.

Aquestes situacions tenen el mateix origen del problema, la falta d'informació per avaluar i mesurar les conseqüències de les nostres accions. El millor és disposar de la informació abans d'actuar o en el mateix moment. El difícil és no saber-ho fins al final. Però el pitjor és adonar-se'n anys més tard.

La inconsciència és quan un no és coneixedor de la informació necessària per avaluar les accions. La irresponsabilitat és quan sent coneixedor de la informació, s'actua com si res.

De la mateixa manera que no es pot cuinar sense un termòstat, ni conduir sense un velocímetre, tampoc es pot governar sense informació. El problema és que la informació com el coneixement, en els seus orígens estaven relacionats amb el poder. Abans qui tenia el coneixement tenia el poder. Ara en l'època del Google, el coneixement quan més compartit millor. El mateix canvi està vivint la informació. Encara hi ha gent que encara pensa que amb la informació manté el poder. I el problema és quan aquesta gent ocupa càrrecs públics.

La informació de les institucions públiques d'un mateix país s'ha de poder creuar i consolidar. I no fer-ho, en un entorn econòmic en què cada any la situació es torna més delicada, resulta com a mínim perillós. Per això no entenc que a hores d'ara encara els comuns no hagin entregat tota la informació sol·licitada pel Govern per afrontar la reforma de l'administració.

Els ingressos de l'administració general i la comunal sorgeixen de les mateixes butxaques, ja siguin les dels residents o les dels turistes. Així que de la mateixa manera que sabem quant ingressem, hem de saber quines són les despeses públiques, i consolidar les dades.

Tots els cònsols d'aquesta legislatura sabien que havien d'afrontar la reforma de la llei de les competències i les transferències de capital. La revisió de la vertebració de l'Estat necessita molt diàleg institucional entre les administracions, però el diàleg no serveix de res sense informació.

Per a més informació consulti l'edició en paper.