• Estic content, hem apostat per la cultura. I ho hem fet per la porta gran, amb majúscula

Foto: ÀLEX LARA

Ho deia ara fa uns dies el ministre Francesc Camp: Andorra Turisme suprimeix definitivament les campanyes amb sortejos. Quina bona notícia! És sobretot una qüestió d'imatge. No pot ser que el nostre país quedi associat de cara als visitants amb expressions com ara «xec en blanc», «xollos», «regals», «sortejos»... Un país no pot ser de cap manera objecte d'una campanya de rebaixes! Sempre ho he criticat, mai me n'he amagat de dir-ho. En definitiva, crec que era una estratègia de comunicació errònia, importada i basada en un malentès concepte de low cost.

Avui estic content. Per primera vegada en la història, aquest estiu hem apostat per la cultura. I ho hem fet per la porta gran, pensant en la Cultura amb majúscula, ni més ni menys que amb un espectacle del Cirque du Soleil, creat especialment per a Andorra. Durant deu sessions, aquest espectacle ha atret un públic que, sumat, suposa més de la meitat de la nostra població total. Ja s'han dit moltes coses al respecte, però personalment, penso que el veritable èxit d'aquesta campanya cal buscar-lo en la qualitat de la proposta i, sobretot, en l'escala amb què s'ha plantejat, i considero que, en totes dues coses, s'ha tret bona nota.

Seguint amb l'argumentació, vull posar tres exemples de ciutats europees que han apostat per la cultura, concretament per l'art, però que són extrapolables a qualsevol altra disciplina cultural. Precisament les principals fires i biennals d'art europees se celebren a ciutats no gaire grans, amb relativament poc pes demogràfic. Així, Basilea (Suïssa) té 175.000 habitants, però la visiten 50.000 persones durant els quatre dies que dura Art Basel, és a dir, més d'una quarta part de la seva població fixa, la qual s'aboca del tot per convertir l'esdeveniment en un èxit.

A Maastricht, una població de poc més de 120.000 habitants, situada en el límit entre Holanda i Bèlgica, se celebra la TEFAF, la fira d'antigüitats més influent del continent, un certamen que atrau els millors marxants, experts, crítics d'art, col·leccionistes i, sobretot, moltíssims curiosos i aficionats a l'art antic. I també tenim dOCUMENTA (amb d minúscula), la plataforma de l'art actual més important del món, que té lloc a Kassel, una ciutat de frontera al nord d'Alemanya. Aquesta cita té lloc cada cinc anys i dura més de tres mesos. Per la seva durada, també se l'anomena El Museu dels 100 dies.

Les grans ciutats globals ja fa anys que ho saben, tot això. L'informe anual que diagnostica l'estat de la cultura assenyala, una vegada més, que hi ha una relació directa entre desenvolupament cultural i desenvolupament econòmic. En l'era de la globalització, cada cop hi ha més competència entre ciutats per optar a allotjar grans esdeveniments culturals.

A Andorra, aquest fenomen l'hem pogut comprovar aquests darrers anys amb esdeveniments esportius de gran interès mundial, com ara la Copa del Món d'Esquí, la Ultratrail o la recent Uci Mountain World Cup, celebrada a La Massana. Si això ha funcionat, ¿per què no intentem fer-ho també amb la cultura? ¿Per què no ens convertim en un país cultural emergent? Ciutats com Xangai (Xina), Istanbul (Turquia), Nimes (França) o Oviedo (Espanya), per citar-ne una de més petita, ho estan aconseguint, tot impulsant de manera considerable la seva activitat cultural en els darrers temps.

Hem d'aconseguir concebre la cultura com una part fonamental del nostre poder econòmic. I això es visualitza de dues maneres. En primer lloc, amb més ocupació: les formes comercials de la cultura i les indústries creatives són una part important i emergent de les economies desenvolupades. Donats els reptes que afronten altres sectors econòmics, com ara el financer o el dels serveis públics, les indústries de la creació representen una important font de llocs de treball, d'exportacions i de generació d'impostos sobre els ingressos.

En segon lloc, amb atracció de talent: la cultura, en totes les seves formes, fa que els territoris que hi aposten esdevinguin llocs atractius per a les persones amb formació i també per als negocis que hi tenen alguna relació. A la globalitzada economia del coneixement en la qual estem immersos, tenir una força de treball ben formada és una de les claus de l'èxit, i aquests treballadors demanen entorns creatius i estimulants. Per tant, una rica i vibrant cultura també esdevé foment indirecte d'èxit econòmic.

En definitiva, feta aquesta reflexió en veu alta, vull felicitar públicament el Ministeri de Turisme pel canvi de rumb que ha decidit traçar i per la valenta iniciativa de dur el Cirque du Soleil com a atractiu turístic especial d'aquest estiu. El Ministeri de Cultura hauria d'agafar-ne el relleu, perquè estic segur que té moltes coses a dir en aquest debat. Igualment animo al sector privat andorrà a apostar per aquesta economia de present i de futur. No es tracta de cap eslògan barat: si invertim en cultura, millorarem l'economia en general.

Per a més informació consulti l'edició en paper.