Però quin partit és aquest en què els parlamentaris aplaudeixen d'allò més al seu líder quan diu que s'ha equivocat? ¿Els agrada equivocar-se? ¿Els posa l'error? Ni els monàrquics, si és que algun queda, es van trencar així les mans quan Joan Carles I va dir el mateix, que s'havia equivocat, amb això de la cacera d'elefants a Botswana, i això que l'home va afegir que ho sentia i que no tornaria a succeir. Rajoy, en canvi, amb un «m'he equivocat» a seques, sense gens de contrició ni de propòsit d'esmena, va arrencar onades d'entusiasme entre els seus, a més d'una tancada ovació.

Lamentablement, el que es va equivocar no va ser Rajoy en elevar a Bárcenas a les màximes altures financeres i comptables (A i B) del Partit Popular, sinó el cos electoral que li va fer president d'un Govern al qual li cap el rar honor, entre d'altres molts rars i espantosos honors, de la seva cooperació necessària en l'estafa massiva de les preferents.

Dir un que s'ha equivocat i pretendre seguir com si res, és una cosa que només se li podia ocórrer a Rajoy o a qui, imbuït de la seva esmunyedissa personalitat, li escriu els discursos, per anomenar-los d'alguna manera.

Es va equivocar don Mariano, s'equivocava, per anar al Nord, va ser al Sud, s'equivocava. Pobret. Sobretot quan al Sud no li poden ni veure, bé, ni al Nord, ni a l'Est, ni a l'Oest, amb prou feines un 18% de la ciutadania segons l'enquesta realitzada després del simulacre explicatiu del Senat. És més, ni a l'Europa dels prestadors per la qual tant ha laborat l'indolent (per altres coses) cap de l'Executiu espanyol, el poden veure ja, i no per ingratitud als seus serveis, sinó perquè un senyor tan cremat, amb tan nul·la capacitat ja per enganyar ningú, no pot seguir prestat-se adequadament. El drama actual d'Espanya, país en liquidació, no és que sigui Mariano Rajoy, ni tan sols per les seves acreditades, confessades i brutals «equivocacions», sinó que l'interfecte perseveri en pilotar la nau cap els baixos, sense que la tripulació, i no diguem el passatge, pugui fer maleïda la cosa per evitar-ho. Queda, sí, llançar-se al mar tenebrós, però el que és el vaixell, amb aquest home tan equivocat al timó, se'n va indefectiblement a l'infern.

Per a més informació consulti l'edició en paper.