PUBLICITAT

Supersticions al Marroc

FÀTIMA ZOHRA

Pocs llocs hi ha al món on les creences en les forces sobrenaturals, en els genis i els maleficis tinguin tant arrelament com al Marroc, d'aquí que s'hagi desenvolupat tota una indústria per conjurar la mala sort. Al Marroc és molt comú escoltar advertències com: «Compte amb tirar aigua bullint a l'embornal perquè t'arrisques a cremar un geni que després es venjarà de tu, ja que trien com habitada els desguassos».

«Si un nen grinyola les dents es presagia la mort d'algun ésser pròxim», o «si algú té l'ocurrència de xiular o d'obrir un paraigua en una casa ocasionarà una desgràcia», són altres de les molts dites populars que s'escolten amb freqüència en aquest país magribí. Afortunat o desafortunat serà aquell que senti una picor al palmell de la mà perquè pot significar que cobrarà o gastarà diners pròximament. I que vagi amb compte la jove que es doni un cop amb una escombra perquè ja mai podrà casar-se. Les supersticioses promouen una «indústria de fetilleria» molt present en els socs del país, on el client pot trobar solucions per a tot tipus de malalties sobrenaturals: desactivar un embruix, fer un malefici a un enemic, aconseguir sort a la vida o fins domar un marit. També és habitual combatre el malefici amb diferents objectes disponibles a herboristeries (encens, òrgans d'animals o herbes), ritus sacrificials o acudir a una vident o un fakih (curander).

Accions involuntàries com el parpelleig de l'ull esquerre, o que escapen a tot control humà, com l'udol d'un gos, també poden provocar mal auguri, mentre que si l'ull que parpelleja és el dret vol dir que rebran bones notícies. Dins d'aquestes creences es pot distingir entre les que tenen doble fonament i estan basades en els costums locals i la religió. Per exemple, confiar en l'existència dels genis com éssers creats per Déu o al mal d'ull esmentat en l'Alcorà com a sinònim d'enveja. Un altre tipus de supersticions tenen únicament el seu fonament en els costums locals i són reprovades per la versió ortodoxa de l'islam que rebutja qualsevol creença que no aparegui a l'Alcorà. Les supersticions al Marroc resisteixen al pas del temps, i encara hi ha pares que no deixaran que una persona passi per sobre del cos del seu fill, ni tan sols jugant, perquè hi ha la possibilitat que deixi de créixer i es converteixi en nan.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT