Entre les previsions econòmiques de les autoritats europees i les perspectives empresarials dels directius de companyies espanyoles hi ha un clar paral·lelisme. Com sol dir en aquests casos l'economista alemany Carsten Moser, serà que a aquest costat de l'Atlàntic també val el que va avisar l'escriptor mexicà Juan Rulfo en un altre context: «O ens salvem junts o ens enfonsem separats». A l'eurozona hi ha signes de vida per a una crisi crònica i a Espanya es percep que ha passat el pitjor sense que arribi el bo. La Comissió Europea considera que l'economia europea toca fons si bé no assegura la recuperació, i les empreses espanyoles també senten alguna cosa d'alleujament, després de caure en vendes, beneficis i ocupació, però dubten de la intensitat de la recuperació. La zona euro ha retrocedit cinc anys en PIB i set anys en ocupació en la seva guerra contra la crisi i Espanya ho ha pagat, amb escreix, en primera línia de combat. Per això no és estrany que hi hagi companyies en aquest país que, per molt que diguin Guindos o Montoro, encara ajornen la recuperació econòmica al 2014 o 2015.

En aquesta època de crisi, el mercat únic hauria de tenir un paper crucial a l'hora de treure a Europa de l'estancament econòmic; almenys si es vol que l'euro segueixi amb vida i sigui la gran moneda dels europeus en un món globalitzat. I, en aquest sentit, la mutualització del deute, és a dir, l'emissió d'eurobons, seria el camí més senzill i ràpid per aconseguir una major integració fiscal a Europa, però l'Alemanya d'Angela Merkel, de moment, poc o gens vol saber de tot aquest pla. Prefereix reiterar el seu anomenat full de ruta per a Espanya, que només comprèn sacrificis. Europa, com va dir al seu dia el president Obama, no va respondre amb la mateixa celeritat que els Estats Units quan va aflorar la crisi econòmica. Al seu torn, Espanya, quan va esclatar la bombolla immobiliària, no va reaccionar amb rapidesa. Com a conseqüència, ha tingut molts problemes per obtenir préstecs en una Europa que sovint es queda en un grup de països amb lliure circulació de moneda i capital humà, una lliga de campions i Eurovisió. Però si Brussel·les –llegiu Berlín–vol, tot pot canviar, ja que el grau de dependència del que passa a Europa és decisiu per a Espanya. Per això mateix, per a Espanya no és menys important que per a Alemanya el que passi en les seves eleccions generals a la tornada de l'estiu. Mentrestant, toca esperar i veure, amb el cinturó estret.

Per a més informació consulti l'edició en paper.