• Una de les claus per recuperar el cost de la crisi serà la creació d'una nova base d'emprenedors

La vitalitat empresarial ha estat tradicionalment una de les variables més rellevants de l'estat de salut d'una economia. En la dècada dels 40, Schumpeter va definir el concepte de «destrucció creativa» com una dinàmica intrínseca al sistema capitalista que explica el progrés econòmic i la creació de valor nou mitjançant la desaparició de les empreses febles i l'entrada al mercat de nous competidors capaços d'oferir millors productes i serveis. Des d'aquest punt de vista, el consens econòmic defensa que les economies amb un nivell elevat de rotació empresarial —entesa com elevats nivells d'entrada i sortida d'empreses al mercat— tendeixen a presentar un grau més elevat de competitivitat, de creixement del PIB i de creació d'ocupació. Aquesta idea és la que explica que l'activitat emprenedora s'hagi convertit en la gran esperança dels països per crear ocupació, tornar al creixement i, en definitiva, per superar la recessió. Perquè, de cara al futur, s'espera que una de les claus per recuperar el cost de la crisi al llarg dels darrers anys en termes de destrucció d'empreses i pèrdua de llocs de feina serà la creació d'una nova base d'emprenedors amb capacitat per renovar el teixit empresarial i impulsar la recuperació de l'activitat i l'ocupació.

Cal matisar, però, que les anàlisis econòmiques més aplicades posen de manifest que la relació entre dinamisme empresarial amb variables com la competitivitat, el creixement i l'ocupació no és sempre tan clara ni tan immediata. Particularment complexa resulta la relació entre creació neta d'empreses i creació d'ocupació. Un estudi recent (Investigating the Anatomy of the Employment Effect of New Business Formation), publicat en el Cambridge Journal of Economics, posa de manifest que els primers anys de vida les noves empreses tenen efectes oposats en termes de llocs de feina, com a resultat de l'elevada taxa de mortalitat de les start-ups durant els primers anys, de manera que els efectes positius de la creació d'empreses sobre els llocs de treball no s'observen fins més tard, entre el sisè i desè any de vida, quan les noves empreses que han sobreviscut guanyen quota de mercat i expandeixen les seves operacions.

Tanmateix, des d'una perspectiva de llarg termini, sobresurten els efectes favorables, descrits en un estudi de la Kaufmann Foundation, de les noves empreses que són capaces de superar les dificultats dels primers anys. Aquest impacte positiu es produeix gràcies a que les empreses noves compten amb uns nivells de capital tècnic i humà més elevats que les empreses madures, exhibeixen un creixement més alt de la productivitat, afavoreixen la reassignació de recursos productius del país i impulsen la competitivitat de l'economia en termes agregats.

Aquest conjunt de factors, entre d'altres, són els que apareixen en un estudi (The Road to Recovery. Insights from an international comparative study of business ‘birth' and ‘death' rates) que tot just acaba de publicar la consultora RSM International, en el qual es desenvolupa una anàlisi sobre les tendències globals de la demografia empresarial mundial els darrers anys, amb l'objectiu d'identificar la resposta de les empreses a la crisi.

Una primera idea rellevant d'aquest estudi és que, malgrat les turbulències financeres i els problemes de creixement, el balanç del període 2007-2011 mostra una creació neta d'empreses global tant al grup d'economies desenvolupades com, per descomptat, al de països emergents. En tot cas, tal com calia esperar, les diferències en la dinàmica empresarial entre ambdós grups de països és un bon indicador del creixement a dues velocitats que ha caracteritzat l'economia mundial els darrers anys.

Resulta poc sorprenent observar que en el període 2007-2011 el creixement del nombre d'empreses als països emergents va superar amb escreix el creixement registrat per les economies desenvolupades. Així, enfront de l'avanç anual del 0,8% als països del G-7 i de l'1,8% a altres països desenvolupats, el ritme d'avanç anual del nombre d'empreses als països BRICS (Brasil, Rússia, Índia, Xina i Sud-àfrica) va ser del 5,8%, amb una creació neta de 4,8 milions d'empreses al llarg d'aquests anys.

L'estudi destaca exemples particulars de països desenvolupats que han exhibit durant la crisi elevats ritmes de creixement del teixit empresarial i, en especial, és el cas de França el que crida l'atenció dels autors. França, país fortament regulat que té un mercat de treball rígid i que ha mostrat un creixement feble des del 2007, va explicar el 66% de les empreses creades a tot el G-7, amb un creixement anual del 4,5%. L'origen d'aquest auge emprenedor ve explicat pel programa Auto-Entrepreneur, posat en marxa pel Govern francès el 2009 i que ha estat definit com un «paradís fiscal» per a emprenedors. França no ha estat l'únic país que ha vist en la iniciativa emprenedora una solució per lluitar contra el creixement de l'atur. És encara aviat per analitzar l'èxit final d'un programa que a finals del 2012 mantenia actives 840 mil autoempreses de les més d'un milió creades sota aquest esquema. En tot cas, cal valorar positivament el fet que l'11% dels autoemprenedors francesos tinguin la intenció de convertir-se en persones jurídiques el 2013. H

Conseller delegat

Banca Privada d'Andorra

Per a més informació consulti l'edició en paper.