• L'actual pobresa dels pressupostos públics prioritza les lleis del mercats financers

Foto: EL PERIÒDIC

El cessament del cap de psiquiatria de l'Hospital de La Seu i la reducció dràstica dels horaris de molts del seus col·laboradors manté més encesos que mai els llums d'alerta dels usuaris actuals i potencials dels serveis hospitalaris de la nostra comarca. Vivim temps difícils en què la brutal baixada dels ingressos fiscals obliga a adequar-hi les despeses, és a dir a fer les retallades que tant ens esporugueixen als ciutadans petits. El nostre sistema polític està dominat per les polítiques conservadores d'ajustament de despesa començant per les principals institucions europees i seguint per les espanyoles i les catalanes. Aquest cercle de perfecció geomètrica colpeja amb especial satisfacció els interessos més preuats de les classes populars ja que com tothom sap la gestió de l'actual pobresa dels pressupostos públics prioritza les lleis del mercats financers entre d'altres coses perquè tenen pel mànec les paelles polítiques i econòmiques. Tota una lliçó per a molts ciutadans d'aquest sector del món que amb el seu vot podrien canviar tantes coses si no caiguessin en un contradictori menyspreu per tot el que significa la lluita política.

A casa nostra, a Catalunya, les retallades van guanyant camí com una fastigosa taca d'oli i se'ns presenten com a totalment inevitables, entre moltes d'altres, les restriccions dels serveis sanitaris. Personalment no en dubto de la necessitat d'ajustar ingressos i despeses públiques però em faig algunes preguntes que exposo als lectors. La primera, més general i que es pot llegir arreu és: ¿Es fa per part de les nostres autoritats catalanes tot el que es possible per no carregar tot el pes de la crisi sobre les espatlles de les classes mitjanes i treballadores? Tinc molts seriosos dubtes sobre el tema si bé que reconec la seva gran complexitat. Hauríem d'entrar en temàtiques com l'abandonament de determinats ingressos fiscals i en l'anàlisi de com s'han fet ara i abans l'assignació de despeses no prioritàries.

Una segona pregunta és: ¿Fins a quin punt les retallades obliguen a un canvi en l'assignació territorial de l'oferta de serveis hospitalaris? Que no sigui que en les revoltades aigües del repartiment de la despesa pública determinats pescadors obtinguin uns guanys que no venen només derivats de l'estalvi. Tot això ve a tomb per l'actual política d'assignació de serveis sanitaris que aprima els d'institucions tan imprescindibles com els de l'Hospital de La Seu i engreixa els d'institucions de la capital provincial, En tot cas res de nou sota el sol. Recordo, com a president del Patronat del Sant Hospital, ja fa molts anys, com el director mèdic de l'Arnau de Vilanova de Lleida em deia que no calia fer els parts a La Seu i que seria millor fer-los a Lleida.

No hem de ser excessivament ingenus ja que les polítiques sanitàries, i les altres, que comportaven algun tipus descentralització provincial han estat sempre mirades de gairell pels grups de pressió lleidatans, composats a vegades per polítics molt nacionalistes, a vegades per polítics senzillament catalanistes, que han compatibilitzat còmodament la defensa de la província amb la defensa abrandada d'una Catalunya sobirana. I sempre amb el mateix argument de facilitar les economies d'escala de determinades institucions lleidatanes i amb la complicitat de «buscadors de solucions fàcils» de la mateixa Generalitat central. Això sí, sempre a càrrec de la desaparició o de l'afebliment de les ofertes dels serveis públics a ubicar a les comarques pirinenques i en el cas que ens ocupa a l'Hospital de La Seu. El resultat és, a part de consideracions més enlairades, la gran quantitat de desplaçaments i de despeses que haurem de fer cada vegada més en detriment de les nostres butxaques. I una última pregunta, ben concreta: ¿Com no hem aconseguit encara un conveni d'assistència hospitalària amb Andorra?

Ens cal, doncs, una gran sensibilització ciutadana, unitària, pel damunt fins i tot dels errors que s'hagin comés en determinades inversions. L'Hospital de La Seu és massa important perquè sota la senyera de l'estalvi –en aquest cas nostre ben necessària vistos els dèficits de la nostra institució– no s'amagui la sempre viva i amatent, la vella i ben coneguda olor de la reprovincialització. I si més no aquí la nostra posició política hauria de ser contundent i sense esquerdes de cap mena. H

Economista

Per a més informació consulti l'edició en paper.