No he escrit ni una sola línia, fins avui, sobre el terrible accident de l'Alvia a Angrois. La profunditat de dolor d'aquestes tragèdies, l'horror que em produeixen, és una daga que fereix el cor de la persona molt més profundament que la capacitat d'anàlisi del periodista que, imagino, porto dins. No sé escriure sobre aquestes coses. Alguna vegada he dit que al llarg de la meva vida professional el més perillós que he fet és cobrir una roda de premsa després d'un consell de ministres. En aquest món urgent, cap guerra, cap desastre mai podrà ser-nos aliè. Però aquí no hi va haver guerra ni atemptats, aquí un tren es va desbocar quan es feia de nit. I un llogaret sencer es va llançar a les vies després de l'estrèpit. M'han posat mil vegades les imatges en totes les cadenes, unes imatges que en ocasions –en massa– eren absolutament prescindibles.

Després van arribar els retrets, la recerca de responsables, la pressió per unes informacions que no poden donar-se amb presses, el rànquing dels mitjans que ho van fer bé i els que ho van fer malament com si aquesta carera absurda realment fos transcendent davant tremenda realitat del mal de tots, i al final la crítica-crec que injustament-de la manca de coordinació per fer front a la tragèdia. Imagino que això ha de ser així i vull pensar que els que acusen o denuncien ho fan des de la bona voluntat i no per raons que no m'atreviria a qualificar.

Ningú, en aquestes tragèdies, ningú vol morir ni matar, ni els pilots dels avions estrellats ni els maquinistes que entren a més velocitat de la deguda. No els justifico, és clar, l'error és aquí, però també hi pot haver la responsabilitat de que alguna cosa fallés, o de la urgència de posar en marxa un servei sense totes les garanties. Tot això caldrà jutjar-ho amb serenitat. Però no és just furgar en una ferida impossible. ¿Va faltar coordinació? Per què? Quan han passat dies des de la tragèdia és massa fàcil dir el que s'hauria d'haver fet, però les coses no són mai senzilles. És veritat que qualsevol protocol d'emergència pot i s'ha de millorar, però aquesta possibilitat no és suficient per acusar de res a ningú. Em tremolaria el pols abans de llançar aquestes pedres.

Per a més informació consulti l'edició en paper.