El Papa Francesc va reclamar a Brasil «rehabilitar la política com la forma més alta de la caritat» i «una visió humanista de l'economia i de la política que aconsegueixi cada vegada més i millor la participació de les persones, eviti l'elitisme i s'eradiqui la pobresa. Que a ningú li falti el necessari i que s'asseguri a tots dignitat, fraternitat i solidaritat». El Papa va parlar de «diàleg constructiu», de «sentit ètic» com «a desafiament històric sense precedents» i de la «vinculació moral amb una responsabilitat social solidària». «Els crits que demanen justícia s'escolten encara avui» va resumir rotund. L'escoltaran els polítics d'Amèrica i d'Europa, els nostres dirigents occidentals, i es decidiran d'una vegada a rehabilitar aquesta política mentidera, insolidària, plena de corrupció, que desacredita tots els seus partícips? S'adonaran que o canvien i miren als ciutadans, sobretot els més desfavorits i els exclosos o els ciutadans els abandonaran a ells? Seran capaços d'oblidar els prejudicis, els petits i partidistes interessos i buscar acords que beneficiïn els ciutadans, els legítims destinataris d'una política digna d'aquest nom? «Quan els líders dels diferents sectors em demanen un consell», va dir el Papa, «la meva resposta és sempre la mateixa: diàleg, diàleg, diàleg, l'única manera que una persona, una família, una societat, creixi. L'única manera de que la vida dels pobles avanci és la cultura de la trobada». Una actitud que el Papa Francesc defineix com «humilitat social». ¿Humilitat en política? El Papa vol canviar moltes coses a l'Església i tots havíem donar suport a aquest canvi, que només serà profund i renovador si s'emprèn des de dalt i des de baix. «L'Església ha de sortir al carrer» va dir també el Papa i potser els no catòlics que tant l'han lloat fins ara, si això es produeix sense pors, sense temors, amb un compromís real, no aplaudeixin amb tant «fervor». Si l'Església deixa d'estar tancada en si mateixa, si dóna un paper més rellevant als laics i a les dones, si abandona el clericalisme i la comoditat, si és fidel a l'exigent missatge evangèlic, si aposta per la solidaritat; si creu en els joves i no abandona els ancians, tornarà a ser la llum del món. No és fàcil, però Francesc I vol fer-ho.

Per a més informació consulti l'edició en paper.