Aquest és un país bregat en la memòria del patiment compartit. Hem tingut la millor escola: l'experiència. Per terrorisme, per catàstrofes naturals o per accidents, les osques del sofriment estan sobre la pell ferida del nostre país. Sobretot del nostres ciutadans, els mateixos que van saltar a les vies ensangonades d'Atocha un 11 març del 2004 perquè van encertar a passar per allà o vivien als voltants de la vella estació madrilenya. El mateix impuls de col·laboració espontània, immediata, despresa, instintiva, va moure els veïns de Angrois (Compostel· la) que dimecres passat, a primera hora de la nit, van prestar els primers auxilis als ferits de l'accident ferroviari que ha tenyit de dol Galícia i Espanya. Però a més de la generositat, tenim el do de l'eficàcia tècnica quan es tracta de mobilitzar els nostres recursos enfront d'una emergència. Vull dir que els nostres mecanismes de resposta no envegen en res als més avançats del món. Des dels bombers, la policia, els serveis mèdics, el voluntariat o els propis serveis judicials, tots van funcionar a la perfecció durant les hores que van seguir al descarrilament de l'Alvia 730 quan tot just li faltaven quatre quilòmetres per arribar a l'estació de Santiago de Compostel·la. En aquesta ocasió, als esmentats cossos del servei públic no els van anar a la saga ni els governants ni la classe política, que amb la seva predisposió a parlar per no dir res i, en ocasions, a dir sense fer, aconsegueixen que la ciutadania pensi que tracten de capitalitzar la presumpta proximitat a les famílies de les víctimes o convertir en una font de vots, interessats gests de solidaritat. En aquesta ocasió han estat a l'altura de les circumstàncies. Tant el president del Govern, Mariano Rajoy, com el president gallec, Núñez Feijó, han sabut ser sobris i mesurats en les seves intervencions. Als Reis d'Espanya no els hi incloc . Joan Carles i Sofia no són classe política. I tenen al darrere un llarg historial de suport a les víctimes de tantes i tantes tragèdies que han viscut els espanyols. Fem una ullada als records: aquell dijous de sang de l'11-M, l'incendi del Corona d'Aragó, l'assassinat terrorista de Miguel Ángel Blanco, l'incendi d'Alcalá 20 a Madrid, el metro de València... El de Santiago, una més.

Per a més informació consulti l'edició en paper.