El Papa Francesc està resultant molt més valent del que es podia preveure en una Església Catòlica tan resistent als canvis. I en aquest cas no ho dic per la seva guerra declarada a les violacions del sisè i setè manaments en certes altures de la jerarquia, sinó pel discurs desplegat al Brasil, on ha volgut apadrinar la Jornada Mundial de la Joventut. S'ha comentat molt l'exposició al risc físic en aquest viatge. No sembla, que les mesures de seguretat hagin servit per impedir veritables allaus de gent sobre el vehicle en què viatja a cel obert. Almenys la que es va produir a Rio de Janeiro dilluns passat, quan va quedar gairebé encerclat pels pelegrins, que arribaven a tocar-lo, mentre els responsables de l'operatiu de seguretat vivien moments de tensió.

No obstant això, prefereixo fixar-me en la valentia que el Papa ha tingut en anomenar la soga a casa del penjat. Em refereixo a la seva forma de bufar les espelmes dels «indignats», que estan molt actius en aquest país contra uns poders públics cada vegada més allunyats dels problemes reals dels brasilers. En aquest context, a Bergoglio no se li ha ocorregut una altra cosa que denunciar aquests dos genets de mal averany que galopen entre les ombres de l'actual crisi econòmica mundial i brasilera en particular (els manifestants denuncien al carrer que el poder polític es gasta els diners en estadis de futbol i no en les veritables necessitats del poble). Un és l'atur, que afecta els joves. L'altre són les retallades en les pensions, que afecten els vells. Segons el Papa, la «cultura del descart» –així ho ha anomenat– s'està acarnissant en aquests dos estrats socials. Ja els havia dit als periodistes que l'acompanyaven en el vol des de Roma, quan es va iniciar la seva setmana brasilera, que portava al cap la intenció de desplegar aquest missatge reivindicatiu de la «força» dels joves i la «saviesa dels vells», com dues palanques imprescindibles d'una societat més justa i més habitable. Però, alhora, és una forma de denunciar que els poders públics no estan interessats en resoldre el paorós problema de l'atur juvenil a molts països adscrits a les economies de mercat ni a impedir que l'actual crisi econòmica s'acabi convertint en la tomba de l'estat del benestar. En aquest senzill esquema expressiu es tanca el sentit del seu viatge a la Jornada Mundial de la Joventut. Amb un propòsit molt clar: «Vaig a Rio a trobar-me amb els joves, però en el seu teixit social, al costat dels ancians». Una manera de dir que no és acceptable un present que no mira al futur ni recorda el passat.

Per a més informació consulti l'edició en paper.