PUBLICITAT

Un gall molt francès

GLÒRIA GURDÓ
PERIODISTA

Periodic
Foto:

L'agència France-Presse (AFP) informava ahir sobre la polèmica que ha aixecat el fet que l'ajuntament londinenc col·loqués un gall gegant de color blau al bell mig de Trafalgar Square. L'arribada de la curiosa escultura ha provocat les crítiques dels defensors de l'herència britànica, que veuen en l'escultura el símbol del chauvinisme francès. L'escultura de 4,7 metres d'alçada, és obra de l'artista alemanya Katharina Fritsch. I l'anjuntament de Londres ha previst que s'exhibeixi amb orgull els propers divuit mesos sobre el quart pedestal de la turística plaça.

Val a dir que el quart pedestal, és un pedestal buit des que fa 150 anys en perdre la figura eqüestre que hi havia de lluir, i des del 1998, rep ocasionalment altres obres d'art. Katharina Fritsch defensa que « el gall és un símbol de la renovació, del renaixement i de la força», però al Regne Unit, no tothom adhereix a aquesta simbologia sinó que moltes persones pensen que les gallinàcies són també l'emblema de la conqueridora França.

Fins i tot, la Thorney Island Society, associació protectora del patrimoni va dir que «aquesta escultura és totalment inadequada», en una carta als elegits de Londres. El gall es fa més difícil d'acceptar, en presidir un espai a pocs metres de l'estàtua de l'almirall Nelson, heroi britànic, vencedor a la batalla de Trafalgar del 1805, contra les tropes napoleòniques. L'alcalde de Londres, Boris Johnson, defensa però, que la controvertida estàtua «és un símbol de la capital cultural i artística del món». El quart pedestal de Trafalgar Square ha acollit obres d'art singulars en els últims anys, com ara una rèplica de la nau de Nelson atrapada en una ampolla de vidre gegant de l'artista anglo-nigerià Yinka Shonibare, i un nen en un monumental cavall de fusta daurada, dels danesos Elmgreen i Dragset. Cal esperar que el llegendari sentit d'humor britànic acabi per treure ferro a l'assumpte i que la polèmica del gall –escandalosament blau, això sí– caigui ràpidament en l'oblit, perquè cantar el què es diu cantar de veritat, poc que canta!



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT