• El paper de dinamització cultural dels centres, associacions, cercles o entitats és molt important

Foto: NOE

El paper de desvetllament i dinamització cultural que han tingut els centres, associacions, instituts, cercles o entitats que han inclòs en els seus objectius l'estudi dels seus territoris i la divulgació dels seus coneixements, si ha estat important històricament, continua sent-ho actualment. I si aquesta activitat, de voluntariat cultural indispensable per a qualsevol societat que es vulgui viva, va poder-se produir i ser suficient des del seu aïllament territorial fins a finals del segle XX, no ho ha estat així de llavors ençà i cada dia ho serà menys.

Sigui pels efectes econòmics de la globalització, sigui per l'obertura política dels estats europeus a una Europa sense fronteres i d'Europa al món, sigui perquè la humanitat, tot i ser més nombrosa, és cada dia més igual i menys diversa, sigui perquè el món percebut pels cinc sentits, s'està fent petit, les relacions dins dels territoris que conformen una cultura que els identifica respecte a les altres cultures han de, sí o sí, relacionar-se.

I això per tal conèixer-se, complementar-se, interactuar i actuar conjuntament per a poder sumar i no restar, per a poder multiplicar i no dividir, per a poder excel·lir i estar al servei i prestigi del fet cultural que s'expressa en una mateixa llengua respectant i destacant tots els matisos que li són possibles i l'enriqueixen en la seva diversitat, en el seu trajecte irreversible cap a la universalitat. I és aquí on apareix l'Institut Ramon Muntaner, fundació privada, creada fa deu anys per la Coordinadora del Centres d'Estudis de Parla Catalana (nascuda el 1992) i la Generalitat de Catalunya. La seva missió va ser d'aportar mitjans per a satisfer quatre necessitats de principi. Donar suport per a fer possible la recerca, la primera. Donar suport en mitjans dins les noves tecnologies, la segona. Cercar l'equilibri territorial i la visualització del territori, la tercera. Afavorir la cohesió cultural, la quarta.

Malgrat recels, crítiques i altres problemes inicials l'IRMU ha estat una història d'encontre o confluència entre les institucions públiques i la societat civil, com hauria de ser en la majoria d'accions culturals si es vol fer bé i anar més lluny, amb unió dels pocs mitjans o recursos tant materials com humans. Qualsevol altre plantejament ens fa allunyar i fa més difícil el camí, de l'excel·lència cultural. La cultura no és ni dels uns, ni dels altres, sinó de tots i en la conjunció d'esforços es generen les millors iniciatives.

La revista l'Avenç ressaltava el 1986 la situació cultural de l'època amb l'existència “d'una nova i reeixida mostra de cultura democràtica” però que es trobava en una situació d'«aïllament i fragmentació». Com va dir Josep Sebastià Cid hi havia necessitat a satisfer, una il·lusió o somni a fer realitat pels seus promotors i una acció cívica per a actuar correctament que va passar del voluntarisme a la voluntat.

En la seva creació i al llarg d'aquests darrers 10 anys de treball són molts els que han contribuït a fer de l'IRMU una història d'èxit. Alguns ja no hi són i el seu record és un estímul per a continuar. La radicació de l'IRMU a les Terres de l'Ebre és el fruit de l'existència en aquell moment d'unes tensions al territori i que varen saber aprofitar l'oportunitat que les circumstàncies i el lloc oferien. Si un dels objectius dels 2on Congrés de Cultura Catalana del 1986 va ser fer de les terres de l'Ebre una cruïlla de la Cultura Catalana, aquest era un projecte clar que apostava per aquell somni que satisfeia una necessitat i unes accions empreses. El model de societat lliure i justa que es volia amb la democràcia, per a no confondre-la amb l'aritmètica, era també una actitud, un diàleg, l'establir punts de contacte, el donar servei als ciutadans i l'IRMU ha estat una concreció clara en aquest sentit.

Als parlaments commemoratius de Josep Sebastià Cid hi cal afegir els de Cristina Casal, Francesc Ferrer, Josep Santesmases, Lluís Puig, Joan Vidal, Ferran Bello, Ramon Fontdevila, ... tots produïts el 6 de juliol al teatre municipal de Mora la Nova. El camí recorregut s'ha fet amb tenacitat , fermesa, astúcia, intel·ligència creant, i aprofitant oportunitats, construint país, fertilitat, de baix cap a dalt, amb anàlisi, amb rigor, amb compromís, amb confiança i amb complicitat, amb exemplaritat ... Són alguns dels qualificatius emprats per indicar el trajecte de l'IRMU. Els seus serveis avui passen primer per donar visibilitat als centres d'estudis adherits, amb un portal a Internet com a espai col·laboratiu amb més de 300 centres registrats dels quals hi ha informació, el dit Espai Despuig; el Recercat o diada anual de projecció i trobada dels centres d'estudis en conjunció amb la Capital de la Cultura Catalana amb reconeixement de les trajectòries d'un centre i d'una personalitat; el Racó o espai de presentació de revistes culturals en català, digitalitzades. És la segona entitat a nivell de llengua catalana que en té més, després de la Universitat de Barcelona; el carnet Recercat, creat per a donar cohesió i avantatges als socis dels centres d'estudis d'accés a museus i activitats culturals i altres a nivell de tots els territoris de parla catalana i els plecs d'Història Local publicats a l'Avenç ...

En segon lloc, a través d'unes línies d'ajut econòmic, sostenir projectes d'investigació, activitats culturals, equipament informàtic i publicacions que es facin pels centres d'estudis. En tercer lloc, afavorir i coordinar o ajudar a fer trobades entre els centres d'estudis a diferents nivells. En quart lloc, mantenir diferents relacions amb les administracions públiques per a la defensa dels interessos dels centres d'estudis. I finalment, projectes diversos que es van implementant per tal d'anar obrint noves línies de servei o serveis puntuals.

Discreció, constància i servei atent, afegiria a les qualitats dels 10 primers anys de vida de l'IRMU i del seu equip humà format per la Maria del Carme Jiménez, el Carles Barrull, l'Elena Espuny, la Mercè Roca, la Núria Sauch i la Pineda Vaquer, amb els quals la Societat Andorrana de Ciències en els darrers sis anys ha pogut col·laborar, consolidant projectes, creant-ne de nous i establint una ferma i extensa relació. A l'obertura política d'Andorra i a l'obertura econòmica, i també social, s'hi ha d'afegir la cultural. I preservant allò de bo que tenim a dins, hem de mirar que allò de bo que hi ha a fora pugui entrar.

Per a més informació consulti l'edició en paper.