Després de nous mesos, finalment Carlemany esdevé només per a vianants. Ha estat un temps molt intens de planificació, però també d'enfrontament. No hi ha dubte que a l'eix comercial li convenia una dinamització activa. És una exigència comercial no sols per Escaldes, sinó també per Andorra. Però per desgràcia, en aquest tema com en molts d'altres, són dues parròquies que viuen una esquena de l'altra. Escaldes sempre ha tingut una cultura musical, vam aconseguir l'èxit amb el festival de jazz, quan era apadrinat per en Tete Montoliu. Així que l'elecció de la música és del tot encertada, amb claus de sol i semicorxeres a les jardineres, o escultes d'instruments musicals del fantàstic Àngel Calvente (reconegut artista i apreciat entre nosaltres). De fet és bonic veure la gent com es fa fotos amb elles, i és que des de fa uns cinc anys, les escultures al carrer estant esdevenint un clàssic als estius.

Segur que encara hi ha més coses per veure, més accions planificades en els propers mesos. Però el que està clar, és que són dinamitzacions que no es poden portar únicament des de l'administració pública. Precisen de la complicitat, coordinació i col·laboració dels comerços de la zona, però no únicament de les grans cadenes, sinó del petit comerç agrupat en les associacions. Com hem vist reiterades vegades, sinó es fan amb unió, les accions de dinamització no es mantenen en el temps i acaben fracassant. Per això fora tant bo acabar construir un consorci públic privat per gestionar l'eix comercial. Però en fi, continuant segregat l'eix comercial en dues meitats, a una d'elles se li ha donat un concepte, una marca. Vivand. L'elecció del nom és del tot encertada. Amic del bon viure, referent a les persones bohèmies i dels dandys. D'aquells que cultiven l'ociositat, l'elegància i fins i tot l'extravagància en el vestir. D'aquells que gaudeixen de la bona taula i del bon veure.

I és que sí, aquí sens dubte hi ha molts bons vivants. A qui no li agrada viure i gaudir de la vida. De fet l'eix comercial intenta oferir tots els complements necessaris als bons vivants que volem ser cadascun de nosaltres com a bons consumidors. Però, una cosa és ser un bon vivant i una altra ser un bon comercial o un bon gestor públic. Quan es fan negocis s'ha de tenir el cap fred. Analitzar bé abans d'invertir. Si en el comerç, el secret no està en vendre bé (que també) sinó sobretot en el comprar bé. En una decisió com la que ha emprés el Comú d'Escaldes, de convertir per vianants Carlemany, en contra d'una part important dels empresaris i veïns de la zona, convenia consens entre tots els implicats.

Al final acabarem diferenciant si parlem de bons vivants o de bons gestors. I així ho esmenta el mateix Cap de Govern. Per ser gestor s'ha de tenir el cap fred. I podríem dir que fins ara, no ha estat així. Molts hem estat molt calents en aquests darrers mesos, perquè no hi ha hagut voluntat de consens. El projecte s'ha portat fins al final, fins les últimes conseqüències.

Molts som els que pensem que l'aposta per convertir per vianants potser bona, si aquesta s'adapta als moments oportuns de molta afluència turística i el bon temps. Però molts també aposten per adoptar-ho de forma perenne, tot i parlar d'un període de prova.

Per avaluar el seu funcionament caldrà un bon seguiment dels indicadors. I els indicadors que haurien de prevaldre són els econòmics. Perquè no estem parlant d'un zona de bons vivants, sinó d'un eix comercial que funcioni amb èxit. En aquest sentit, la transparència dels indicadors serà una exigència tants dels promotors del projecte, com un dret dels detractors a qui s'haurà acabar escoltant si es generen pèrdues econòmiques.

Per a més informació consulti l'edició en paper.