Foto: EL PERIÒDIC

Rafi Santos, excel·lent psiquiatra i millor amiga, acaba de publicar un llibre sobre la resiliència que no és altra cosa que la fortalesa i la capacitat per afrontar els avatars de la vida. Santos afirma que «tard o d'hora a tots ens arriben moments de dolor» i aconsella «tenir la porta oberta a l'adversitat» perquè aquesta, l'adversitat, no avisa. Es presenta davant nostre «de moltes maneres i gairebé sempre quan menys ho esperem». En tenir coneixement de la recaiguda de Tito Vilanova, aquestes paraules em van tornar a la memòria. L'adversitat s'acarnissa cada dia sobre moltes persones, però són persones com Vilanova els que ens posen davant la realitat de la qual tant ens agrada fugir. La seva recaiguda ha provocat una autèntica commoció que transcendeix als aficionats al futbol entre els quals, de cap manera, em trobo. A tal punt ha commocionat que almenys per unes hores va treure espai a Bárcenas, Rajoy, moció de censura, gerent –compte amb els gerents, per favor– del PSC i altres personalitats i fets públics que en els últims temps tantes suors estan provocant. Qui més qui menys, té a prop situacions difícils. Tots tenim un amic, un familiar que travessa hores amargues però quan l'adversitat, s'anomena càncer indòmit, afecta una persona del món de l'esport, l'impacte és més gran i genera en tots els

Per a més informació consulti l'edició en paper.