El gran desafiament llançat pel secretari general del PSOE, Pérez Rubalcaba, pot induir el president del Govern a cedir a la temptació de l'enroc. Seria fatal per a ell i espero que no passi. Però, de moment, juga amb negres. Li toca moure fitxa perquè és el líder del principal grup de l'oposició qui ha pres la iniciativa «en defensa de la dignitat del Parlament». Té una setmana de termini per decidir la seva jugada. Si dimecres vinent, en la sessió de la Diputació Permanent, el PP torna a bloquejar la seva compareixença urgent al Congrés sobre el cas Bárcenas, Rubalcaba presentarà una moció de censura «per raons d'higiene democràtica». Ha arribat a la conclusió que l'ús d'aquesta eina política excepcional és l'únic mitjà d'aconseguir que Rajoy compleixi la seva obligació de sotmetre's a control parlamentari.

L'eina és excepcional perquè també és excepcional la crisi causada per l'escàndol que investiguen els jutges però que es manté inexplicat en àmbits polítics i institucionals. I per això s'insta el president a anar d'una vegada per totes a explicar-se políticament al Parlament. A més ho ha de fer com més aviat perquè «no podem permetre que la crisi se'n vagi de vacances» diu Rubalcaba, que d'aquesta manera dobla l'aposta reduïda en principi a un ordinari exercici de control per part dels grups polítics d'oposició. Ara ja és, a més, una moció de censura que inclourà la petició que es vegi. O sigui, que cedeixi el càrrec la vicepresidenta, o qui decideixi la majoria absoluta del PP, i abandoni immediatament el Palau de la Moncloa.

Amb el pas del temps el que primer va ser el cas Gürtel, després el cas Bárcenas i després el cas PP, s'ha convertit en el cas Rajoy. Gràcies al seu silenci i gràcies, entre d'altres, al portaveu parlamentari del PP, Alfonso Alonso, que no va tenir el seu millor dia quan va denunciar en seu parlamentària els partits polítics per «apadrinar un delinqüent». Un minut després, Bárcenas i el seu cap de Premsa posaven en circulació els famosos SMS en què revelava el prolongada protecció del mateix Rajoy a l'extresorer del PP, cosa que va disparar les conjectures més malicioses sobre el silenci del president.

Ara la deriva política desborda l'inicial supòsit d'un finançament il·legal del PP, amb comptabilitat paral·lela inclosa, i arriba també a l'espinós assumpte dels sobresous en diners opacs i l'obra negra d'un delinqüent apadrinat pel mateix president del Govern, s'estén. Mentre aquest segueixi negant-se a aclarir el camp amb explicacions creïbles, inclòs un punt de contrició –si ho va fer el Rei, per què no podria fer-ho ell?– alimentarà la sensació que té alguna cosa a amagar.

Per a més informació consulti l'edició en paper.